Troba'ns a catdesetmana.cat

Les propostes del CAT de Setmana les pots trobar també a la nova web catdesetmana.cat
____________________________________________________
Fast track to:

Barcelona del pantà de Vallvidrera a la Casa-Museu Verdaguer (Collserola)

Aquesta ruta podria dir-se 'CAT de Setmana de la sopa d’all de Collserola', perquè és molt coneguda. Però sempre està bé recordar-la i donar-la a conèixer als menys barcelonautes o als barcelonautes més despistats. 
És una sortida crossover que combina fer cultura, topar amb senglars,  i fer el dominguero/diumenger. Tot en un. 


🔀 Recorregut: 3 quilòmetres
🔝 Desnivell: 42 metres  
🔄 Ruta Circular (en forma de 8)
🔛 Data: ... 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 ...
🚲 Es pot fer també en bici: Si

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: Albert explorerjancrack


Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):


➔ En poca estona passareu de conèixer els darrers anys del poeta del Poble, a veure com el poble fa ‘poesia’ sonora amb l’entorn. I ho combinarem així: 

La “cultura” la farem al costat mateix del centre del parc de Collserola, a la renovada Vil.la Joana, que és casa museu Verdaguer. 

I el dominguero/diumenger el podem fer al voltant del petit embassament de Vallvidrera, a 15 o 20 minuts a peu, depèn de la ruta. 

El punt de sortida només pot ser un: el centre d’informació del Parc de Collserola, just on hi ha el Consorci del Parc Natural. L'edifici es troba a tocar de la carretera de Vallvidrera a Sant Cugat, la famosa BV-1462. S'hi pot arribar amb els FGC, a la parada del Baixador de Vallvidrera de la línia del Vallès, que ens deixa ben a prop.

 El pantà renovat, ple d'aigua i de gent, el maig de 2019

El camí us porta al Centre d’informació i a una escola que es diu Els Xiprers. No té pèrdua. No cal dir que si aneu mancats d’informació, esteu al millor lloc de Collserola. Perquè si una cosa tenen al centre d’informació, és... informació. I això inclou també petites rutes per la zona. El prestigiós equip del CAT de Setmana les hem fet un munt de vegades, com per exemple, el CAT de Setmana de desconnexió PIM-PAM de Barcelona pel Camí del Salze. Aquí les propostes que tenim són passejades per camins molt arreglats de 10-15 minuts. Però nosaltres farem una cosa: les connectarem entre si i sumarem un grupet de mni-rutes que,  seguides, ens donen per fer una caminada d’una horeta.


VIL.LA JOANA: UNA MICA MÉS QUE UN MUSEU


📖 ATENCIÓ: Apunt sobre el poeta del poble del XIX:

Abans de començar, val la pena cultivar el coneixement a la casa museu de Vil.la Joana, que està al mateix recinte del centre d’informació. És una casa museu que han arreglat – i molt ben arreglat - aquest 2017 i que ens permet no només conèixer la vida de Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) sinó també com era la Barcelona dels seus últims anys, també en imatges fotogràficament. A nosaltres ens va agradar molt. 

A més, també coneixes Vil.la Joana per dins: com era una de les masies més grans de Collserola, de dos pisos, galeries, una torre i un rellotge molt característic, com es mostra amb aquesta fotografia de l’abril de 2018. I no només això: Vil.la Joana va ser durant uns anys del S.XX una escola per a necessitats especials - problemes de sordesa, de visió - i tot això també s'hi explica. O sigui que... aneu-hi!


Feta la visita – nosaltres ens hi vam estar 30/40 minuts – anirem cap al pantà de Vallvidrera, i per fer-ho primer hem d’anar fins a baix a la carretera, just sota la muntanya, a alçada l’estació de FGC del Baixador de Vallvidrera. Per anar-hi tenim dues passejades possibles: Com sempre, tenim l’opció ràpida, que surt per un camí lateral a la Vil.la Joana, i com sempre, tenim l’opció lenta que dona més volta, i que s’endinsa una mica més per la muntanya, coneguda com la ruta de les Fonts.

La nostra aposta passa, ara, per agafar la ruta ràpida (1) per un camí molt ben arreglat, entre pins, arbusts, i amb alguns racons per descansar. I pot ser, fins i tot,  que us hi trobeu algun senglar, com aquest que treia el cap just al principi del camí, a mitjans del 2019. Potser volia anar al museu?

 Senglar fent el senglar al costat de la casa museu Verdaguer

Aquest camí ens portarà en pocs minuts fins a peu de carretera (BV-1462) i de ferrocarril (Baixador de Vallvidrera de FGC), passant. Passat l'asfalt i les vies cal agafar un carrer que s’obre a mà esquerra, i que té un nom inequívoc: “Camí del pantà”. Al capdamunt veureu que podeu continuar pel mateix carrer cap a la dreta per anar directament al pantà, o bé travessar-lo i agafar un camí no asfaltat que s’enfila amunt, una pista coneguda com el “camí de cama-sec” (2).

Les dues opcions són bones per arribar al pantà. La primera és la ràpida, la segona, la més lenta. Aquest cop triem la lenta. ("lenta" que vol dir, simplement, que enlloc de trigar 5-10 minuts en trigarem 12... tampoc ens flipem).

 Contrapicat de Vil.la Joana sota cel blau esquitxat de cirrus. No té més.

Notareu que aquí el camí “de cama-sec” s’enfila de seguida. A la dreta, a sota nostre, hi deixem la Riera de Vallvidrera, que en realitat no veureu en cap cas perquè està  plena de vegetació i, en moltes moltes ocasions, de senglars que campen a la seva bola. A la tercera de canvi (al tercer revolt) abandonem la pista principal i trenquem per un caminet a mà dreta (3) que se’ns obre just al davant i que al cap de no res ens mostra una baixada a la dreta que tira avall, avall...  bastant a sac. Baixem per aquest camí, i al cap de no res haurem arribat al destí:




Al voltant del pantà, hom i don pot fer fotos des de qualsevol punt per un camí circular que li dona la volta. Es poden fer bones fotos des de la mateixa presa, des d'un petit “pantalà” elevat, o també des de l’extrem oposat, just on comença el pantà.


Si us poseu mirant el pantà des de la presa, podeu començar la volta a la bassa per la vostra esquerra. Passareu pel “pantalà”, fareu un tros de caminet entre arbrets i arribareu a la part de dalt on l’herba - que aconsegueix mantenir-se verda per la primavera - va perfecte per fer-hi el diumenger: la gent hi fa pic-nic, hi banya el gos, hi pren el sol, etc... Alguna vegada ens hi hem apalancat una bona estona.

 Embassament vist des del començament, a l'extrem oposat a la presa

I atenció que aquí se'ns obre una opció alternativa: agafar amb el camí que ens porta al Mas Sauró, a uns pocs metres de distància sobre el pantà, i connectar amb la caminada que proposem al CAT de Setmana consistent en una altra caminada per Collserola: Ruta telescòpica de Can Cuiàs al Turó de Castellví.

En tot cas, si no voleu fer parada diumengera, podeu continuar la volta circular al pantà per l’altra riba, per un camí més ample – hi passen cotxes- i més elevat fins arribar novament a la presa, on podreu gaudir de les tortugues il·legalment abocades, els ànecs, les granotes, les carpes i carpins (que entre el 2018 i el 2019 van provocar un xafastre ecològic) i els gossos.

TORNADA PER BAIX

La tornada la farem, mirant riera avall, per l’esquerra de pantà. Baixarem per les escales on hi ha l’edifici de l’antiga casa del guarda, i passarem pel costat d'una zona de taules de pic-nic. Des d'aquesta part de sota ens podem acostar per la banda oposada de la presa. (A la foto, la construcció i un rètol amb quatre dades):

 

Tornem pel camí ample que discorre pel costat del rierol   i veureu que al cap de no res, a ma dreta, hi ha l’entrada a antiga mina: la “Mina Grott”... i eis!! Un cop aquí, feu una pausa respectuosa... Poca broma amb la Mina Grott.

POCA 'GROMA' AMB LA MINA GROTT!!

L'entrada reixada a la mina Grott - entrada degudament tancada al públic - és la boca nord d'una galeria de gairebé un quilòmetre i 300 metres, que travessa tota la muntanya i està relacionada directament amb l'antiga utilitat del pantà. Perquè no és el mateix tenir aigua corrent a casa ara al Segle XXI que en el XIX:

🙈ATENCIÓ: 
Apunt 'Grottesc': 

Actualment l'embassament té una funció “turistico-decorativa”, però en el seu moment, el 1850, aquest pantà es va concebre per a un objectiu més crematístic: assegurar reserves d'aigua als veïns de Sarrià. El que passa és que, si us hi fixeu, el pantà està a la vessant Nord i per tant, la seva aigua baixa per la vessant Nord de la muntanya, i en canvi, , Sarrià, està a la vessant Sud, a la banda de Barcelona, mirant cap al mar. 

Com es porta l’aigua que baixa per la vessant Nord a la vessant Sud? Molt fàcil, perforant la muntanya!! Per això, juntament amb aquesta pantà, al Segle XIX també es va obrir una mina per connectar mitjançant un tub les dues vessants de Collserola i portar l'aigua de la Riera de Vallvidrera cap a Sarrià, que està a una cota més baixa. I això és, justament, la mina Grott. Actualment per la galeria hi passen canonades d’aigua en sentit contrari, però a principis del S. XX fins i tot va tenir un petit carrilet interior per portar barcelonins a gaudir de la muntanya.


Un cop passat aquest punt, veureu que el camí de seguida es transforma novament en carrer, amb els seus cotxes i veïns, i segurament algun senglar que s’enfila pels voltants de les finques, com aquest de la foto de sota, que vam trobar-nos al costat del carrer l'agost de 2015. Aquest tram és novament el Camí del Pantà. Ara es tracta de refer el carrer fins a l’estació de FGC i travessar novament la carretera.

EL PASSEIG DE LES FONTS

Passada la via del tren, per tornar a la casa museu ara optarem per l'opció lenta:  la ruta de les fonts (4). És un caminet que agafem a mà esquerra i que s’endinsa una mica més pel bosc, seguint la llera d’un rierol que normalment està sempre sec.

A mig camí us trobareu un trencant a la dreta que us porta fins a la font Joana (la nostra perspicàcia ens fa veure-hi un clar lligam amb el nom de Vil.la Joana) que permet fer una drecera. Nosaltres però, continuem recte seguint el camí fins que arriba, més endavant, a un parell de fonts situades a diferent nivell: La Font Nova i la Font Vella. Son indrets degudament arreglats: amb escales, arbres, i bancades de pedra, de quant la gent anava a passar el diumenge a la font. A sota, una estampa de l'esplanada de la font Nova.


Quan arribem a la font Nova ja veiem el tram final de la passejada, un caminet flanquejat per arbres que ens porta directes al punt d’origen: el museu. I com no, també és possible trobar-s'hi un senglar, com aquest exemplar enxampat el 2018:

 Un altre senglar fent el senglar al passeig de les fonts, a tocar de Vil.la Joana

I ja està, jo ho tindríem. Això és tot.

No cal dir que una bonica activitat després de tot això és fer una merescudíssima cervesa/aigua de litines/orxata/ coke/ al bar del centre d’informació.

Com sempre, us passem alguns links per fer més atractiu aquesta proposta de CAT de Setmana, i acabem amb fotografies inèdites: l'entorn del pantà sense gent en cap de setmana (efectes d'un diumenge plujós de 2018)  






BONUS TRACK - EL PANTÀ DE VALLVIDRERA SENSE GENT TAMBÉ ÉS POSSIBLE.
Aquí proves gràfiques exclusives del CAT de Setmana:


 Imatge des de la presa.
 Estampa inèdita:la zona de pic-nic sense ningú un diumenge al migdia d'abril







Bon CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda

Cap comentari:

Publica un comentari

😺 Et cal algun detall més?
😺 Hi trobes a faltar alguna dada rellevant?
😺 Has detectat algun error?
😺 Has quedat extasiat/ada?
😺 O simplement hi vols dir la teva?

🙈 No et tallis. Diga-hi la teva a l'espai de comentaris.


____________________________________________________

⛪ L'ESTAMPA del CAT de Setmana: El riu Ges

😸 Comarca: Osona
😺 Data: Juny 2020

Racons d'un fidel afluent del Ter

Racons d'un fidel afluent del Ter
Entre Sant Vicenç i Torelló, el riu Ges (afluent del Ter) ofereix estampes com aquesta, amb el permís d'un bon juny plujós. Clica sobre l'aigua i descobreix un CAT de Setmana resseguint el Ges per Forat Micó fins a Vidrà
____________________________________________________

Una del CAT de Setmana a Instagram:

View this post on Instagram

Salt del molí de Salgueda �� Juny 2020

A post shared by CAT de Setmana (@catdesetmana) on

____________________________________________________