Troba'ns a catdesetmana.cat

Les propostes del CAT de Setmana les pots trobar també a la nova web catdesetmana.cat
____________________________________________________
Fast track to:

Barcelona de l'Illa Diagonal a les Arenes per Numància (paròdia)

Us proposem una ruta urbana: El primer CAT de Setmana d'asfalt. Heu provat mai de fer una ruta ràpida per l’Illa Diagonal? O enfilar-vos per les terrasses de les Arenes? Us heu perdut buscant la sortida més propera de l’antiga plaça de tortures de braus? Us heu encallat entre la gentada indòmita del Primark o l’FNAC? I quina és la ruta més habitual per anar de d’un centre a l’altre? està ben indicat? I un cop al cim, val la pena l’esforç? Quines vistes hi trobem? Tots aquests dubtes els resolem amb aquest CAT de Setmana de l’Illa Diagonal a les Arenes per Numància, una paròdia sobre la fauna urbana en un dels seus hàbitats més habituals. La zona comercial.


🔀 Recorregut: 2,3 quilòmetres
🔝 Desnivell: 65 metres  
🔄 Ruta No Circular  
🔛 Data: ... 2015, 2016, 2017, 2018, 2019 ...
🚲 Es pot fer també en bici: Si

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: gemmapujol de Piera (ruta molt més àmplia)  


Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):




La ruta comença a l’ILLA DIAGONAL de Barcelona. Per tant, el primer que cal és una aproximació amb vehicle fins a la capital.  Per arribar-hi des de Sant Jaume de Frontanyà, n’hi ha prou en seguir la C-26 en direcció Ponent, cap a Berga i anar a buscar la C-16. Un cop allà, baixeu en sentit Sud cap a Barcelona.

 Amb paciència, a l'illa s'hi poden fer avistaments de felins propis d'altres latituds

La via més ràpida són els túnels de Vallvidrera, seguir per la Via Augusta i de seguida trencar a la dreta pel carrer del Dr. Roux fins a la Ronda del General Mitre, després tireu a la dreta fins a la plaça circular on hi convergeixen Mitre, Sarrià i Numància (Plaça Prat de la Riba). A partir d’aquí, feu tres quarts de rotonda i baixeu per Numància fins travessar la Diagonal. Ja heu arribat.  

FLORA I FAUNA DE L’ILLA

L’Illa Diagonal té la flora i fauna molt lligada al tipus de botigues, que són les pròpies dels centres comercials d’aquestes latituds. En destaca sobretot les de roba, cosa que dona al recinte un clar domini de l’homo/dono sapiens-creditcardium, sovint jove i femella, per bé que els exemplars masculins no en són pas exempts. Dins d’aquest grup, mereix una menció especial el subgènere l’Inditexus-Compulsivum, molt assidu en època de floració, també coneguda com a rebaixes.


A banda de la roba, a l’Illa també hi ha molta botiga de complements, joies, i productes de la llar, que li confereixen al paratge una biodiversitat més enllà del comprador/compradora tèxtil. De fet, la fauna és variada perquè dins del recinte també hi trobem supermercats, i en un dels pisos també hi ha restauració i botigues de queviures. Algunes parades tenen una marca pròpia de la zona, una marca diguem-ne Upper-Diagonal que descobrireu pels preus....

A diferència de les Arenes, l’Illa és allargassada. Es pot anar d’un extrem a l’altre, canviant de pis, i treient el cap per les balconades que sovint mostren al visitant alguns corriols ben fresats, amb bells espais oberts i diàfans.


A la banda de Ponent, s'hi troba l’FNAC, i a l’altre extrem, als contraforts de Llevant, el Decathlon. Es dona el cas que totes dues firmes són d’orígen francès, però cap dels historiadors ni antropòlegs consultats hi ha trobat cap explicació, més enllà de l'ancestral oportunitat de negoci que brinden d'aquests paratges, i que provoquen  coincidències com aquesta.

Voltar per aquest espai pot allargar-se durant un parell d’hores. Dependrà de les ganes de consum (o de resistència)  i sobretot també, dependrà de l’època de l’any. Si us agrada l’observació, a l’estiu alguns exemplars són més difícil de trobar, però si us voleu assegurar el tret, recomanem anar-hi abans de Nadal. Tota la fauna hi és present: des d’espècies migratòries vingudes de terres llunyanes, fins als espècimens més habituals. Per descobrir-les, descobrireu que el recinte té diferents punts d'observació elevats, com mostra la foto de dalt.

EL CARRER NUMÀNCIA

Per sortir de l’Illa, buscarem algunes de les sortides que ens porten a la banda mar. La banda muntanya és fàcil d’agafar – és qualsevol sortida que dona a la Diagonal – però nosaltres busquem una sortida en sentit Sud-Oest, que ens porti al carrer Numància. Per buscar aquest camí, hem d’anar fins a Ponent, on hi ha el Decathlon, i agafar una sortida a ma esquerra. Es tracta d’un accés que creua el centre comercial de forma transversal, entre restaurants i joieries, i connecta el carrer Numància amb l'Avinguda Diagonal. De fet, representa la perllongació del carrer d’Anglesola, un carrer que ve de les Corts i antigament passava per on ara hi ha l'illa.

 Sortida de l'illa al carrer Numància: si us hi fixeu, al fons connecta amb la Diagonal. 
 Aquesta entrada que travessa el centre és, de fet, un allargament del carrer Anglesola, com era abans.

ULL, NO US PERDEU... ESPRIU US MARCA EL CAMÍ:

Un cop sortiu al carrer, sabreu que sou a Numància perquè comprovareu que el camí és ample, amb carrils per a cotxes i bicicletes. Si malgrat tot, encara dubteu de si aneu ben encaminats, hi ha una marca que us pot ajudar a localitzar-vos: just a l’altra banda del carrer encara s’hi aguanten drets un grafits preciosos, dedicats a mestres de la nostra literatura: un mural dedicat a Espriu. Fins fa poc, també n'hi havia un per a Mercè Rodoreda. 



Durant anys han aguantat bé, però ara toquen a la seva fí... estan caient a trossos. I no pas perquè els grafitters se’ls hagin carregat o hi hagin pintat a sobre, (sempre els han mig respectat) sinó perquè les parets que els aguanten tenen els dies comptats. Especulació, en diuen. És com una trista metàfora del futur que li espera a la nostra pobra, bruta, trista, i dissortada llengua **

En tot cas, no cal travessar el carrer, podeu començar a tirar Numància avall, en direcció cap a plaça Espanya, on hi ha el nostre destí: el centre comercial les Arenes.

🙉  ÁTENCIÓ: Apunts per al guia: 

Important: el terreny ofereix diferents vies per anar fins a les Arenes. La nostra ruta del CAT de Setmana aposta per Numància, però veureu que pels contraforts de la vessant Sud de l’illa Diagonal en surten altres sortides que connecten amb altres corriols: Els carrers Constança-Nicaragua, el carrer Equador, o fins i tot, si voleu donar més volta i descobrir altres paratges, pel carrer Entença. Totes aquestes rutes acaben confluint, però no són contemplades en aquesta sortida.


NUMÀNCIA, UNA VIA FRESADA

 Carrer Numància mirant cap avall. A la dreta, l'enorme bloc on abans hi havia el camp del Barça.
 A primer pla, el carril bici que, junt amb l'espai per aparcar motos, va menjant-se l'ancestral espai dels cotxes. 

Nosaltres triem la via Numància perquè és un camí molt fresat, i molt directe a l'objectiu. Comenceu a baixar el carrer i quan  porteu uns 200/300 metres, aproximadament, us creuareu amb una ruta també molt marcada: la Travessera de les Corts. A la dreta de la cruïlla hi veureu un edifici grandiós que ocupa bona part de travessera i també del carrer Numància. Abans en aquest punt hi havia hagut l’estadi de les Corts del Barça. Actualment només ho testimonia una placa que trobareu a la cantonada de la banda Mar/Llobregat, al costat d'un bar.



Aquí podeu agafar una desviació per si us ve de gust anar al Camp Nou. N’hi ha prou en agafar el caminet que se’ns obre a la dreta: la Travessera de les Corts. Si la seguiu en sentit Llobregat, acabareu al camp. La ruta està molt ben marcada i indicada. No s’aconsella fer-la en vehicle si aquell dia hi ha partit. El carrer queda un punt col·lapsat d’una fauna de colors molt vius, de plumatge blau i vermell, amb uns traços també molt específics.


 Plaça dels Països Catalans, a mig trajecte.
 La Torre Catalunya i altres edificis, reflectits (i controlats?) a la conselleria de Territori.



En tot cas, nosaltres, continuem Numància avall... al cap d’uns 300/400 metres creuem el carrer Barlín i al cap de poc arribem a la plaça dels Països Catalans. Aquí s’acaba el carrer Numància i s'obren moltes opcions. La nostra passa per continuar cap al mar, travessant l’avinguda de Roma per diversos passos zebra i empalmant amb el carrer Tarragona.


CARRER TARRAGONA, CANVI DE FAUNA

Quan comenceu a encaminar-vos pel carrer Tarragona notareu que la fauna es va enguiritzant: als turistes que volten per la zona de plaça Espanya que ja comencem a intuir, s’hi sumen els que tenim pel darrere, que han baixat a l’estació de Sants. Identificar-los de la flora autòctona és fàcil: van més despistats, més despenjats, més feliços, i en alguns casos, més ‘tajats’, depèn de l’hora.

🐦 ATENCIÓ: 
Apunt micològic i ornitològic:

En qualsevol moment de la ruta, us podeu trobar espècimens propis d'altres hàbitats: Per exemple: bolets com aquests situats de la foto del costat,  localitzats a la Travessera de les Corts. El nostre servei de micologia, o sigui, el sentit comú, ens desaconsella cruspir-nos-els.

Un altre espècimen força habitual: les cotorres argentines, conegudes també com a "garranyecs". Els trobareu en qualsevol punt de la ruta, durant tot l'any. Normalment volant o dalt dels arbres, però també pel terra, amb els seus companys paràsits: els coloms. De vegades, quan fa calor, fent un jacuzzi en algun bassal, com aquests proper a Travessera de les Corts: Dues cotorres a l'aigua, una tórtora esperant torn, i alguns coloms a l'aiguat:



Per cert, que la 'banyera' no va acabar sent ni per la tórtora, ni pels coloms ni pels dos "garranyecs" de la foto de dalt. Al final, se'n va fer l'amo aquest altre ocell de la dreta, que des del CAT de Setmana no hem sabut reconèixer. Si algú l'identifica, que ens ho comenti, si us plau... :-)


EL PARC DE JOAN MIRÓ

Quan porteu uns 100 metres i escaig, veureu que a la banda esquerra se us obre un gran descampat: El Parc de Joan Miró. Primer passareu pel costat d’un parc de bombers, després per la mítica escultura “Dona i ocell” del mateix Miró, i tot seguit un espai enjardinat, amb gespa i arbres, sovint ocupada per cans, més cans, encara més cans, i també els amos i mestresses dels cans jugant i corrent amb els seus cans, i en alguns casos recollint la merda dels seus cans.

En aquest punt de la ruta, ja hauríeu de veure el nostre objectiu: El Centre Comercial Arenas de Barcelona.

Així de lluny, us adonareu que té una planta arrodonida, i una alçada considerable, perquè manté l’estructura externa del que havia estat abans aquest edifici:  una sala de tortures per martiritzar-hi i matar-hi animals, bàsicament toros. 

DEL BRAU TORTURAT, AL COMPRADOR ABRANDAT

🙉 Un petit secret: tot i que el prestigiós equip del CAT de Setmana no és fan dels centres comercials, ens provoca gran satisfacció veure com al nostre país som prou civilitzats com per convertir un espai de tortura indecent en un centre pel comerç, i també pel lleure i l'oci.

Quan arribem a les Arenes, veureu que hi ha diferents punts d’entrada repartits al llarg de la falda arrodonida. Des del mateix carrer Tarragona ja hi trobareu un primer accés al costat mateix de la parada del bus, però si  tireu un tros més fins arribar a la plaça Espanya, hi veureu l’entrada potser més emblemàtica: un ascensor extern que et connecta amb la terrassa, delícia del visitant exòtic.


L’oferta comercial de les Arenes no difereix massa del que trobem a l’Illa. La fauna del tèxtil i la flora dels complements s’hi mostra també amb la seva màxima esplendor, i es repeteixen les mateixes marques... però aquí també  hi trobem alguns elements propis: hi ha un cinema, una sala d’actes, d'exposicions, i a la part superior, una terrassa que permet donar la volta a tot l’edifici i gaudir de les vistes: una ruta circular plena d’oferta gastronòmica.

 Vista des de la Terrassa de les Arenes que mostra part del recorregut que hem fet: el carrer Tarragona.
 A la dreta, al fons, la "Dona i ocell" de Miró


De fet, el nostre objectiu final és aquest: la terrassa. Ens queda doncs, superar el tram final i enfilar aquests 6 pisos fins el cim.

Veureu que, ascensor a banda, a la terrassa s’hi puja des de dins, a través d’una combinació d’escales mecàniques que s’entravessen. N’hi ha unes de "principals" que enfilen directes, i unes altres de més curtes, perpendiculars, que et connecten les diferents plantes de botigues. Nosaltres encalcem la principal. Quan som a punt de fer cim, una dona ens obsequia amb un tríptic per anar a veure un espectacle nostrat de flamenc, li diem que no gràcies, que som d’aquí, i que no cola. Superat aquest moment, arribem a dalt. Objectiu complert. Les vistes des del cim són excepcionals.



I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.


Acabem amb alguns links d'interès i un apunt literari seriós:



Apunt literari (**)

Durant la descripció d'aquesta sortida de CAT de Setmana, els apunts sobre Salvador Espriu i al seu mural de Numància han inclós una referència implícita a un dels seus millors poemes, 'Assaig de càntic en el temple': 



Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà, 
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.



Reflexió de CAT de Setmana: El poema es lamentava de la realitat cultural del país en l'època del franquisme, però es dóna el cas que, 50 anys després, l'ús social del català està en situació més alarmant que mai. I justament els centres comercials són un bon termòmetre per veure la mala salut de la nostra llengua: Es pot observar, especialment en època de rebaixes i entre el jovent que va de compres. Si pareu l'orella una estona, us adonareu que malgrat que els centres comercials fan un esforç per normalitzar-lo, cada cop costa més de sentir-lo. Senzillament, agonitza, mentre Espriu des de fora, continua perseguint el seu somni. 



BON CAT de SETMANA!!
Gerard López i Fageda

1 comentari:

😺 Et cal algun detall més?
😺 Hi trobes a faltar alguna dada rellevant?
😺 Has detectat algun error?
😺 Has quedat extasiat/ada?
😺 O simplement hi vols dir la teva?

🙈 No et tallis. Diga-hi la teva a l'espai de comentaris.


____________________________________________________

⛪ L'ESTAMPA del CAT de Setmana: El riu Ges

😸 Comarca: Osona
😺 Data: Juny 2020

Racons d'un fidel afluent del Ter

Racons d'un fidel afluent del Ter
Entre Sant Vicenç i Torelló, el riu Ges (afluent del Ter) ofereix estampes com aquesta, amb el permís d'un bon juny plujós. Clica sobre l'aigua i descobreix un CAT de Setmana resseguint el Ges per Forat Micó fins a Vidrà
____________________________________________________

Una del CAT de Setmana a Instagram:

View this post on Instagram

Salt del molí de Salgueda �� Juny 2020

A post shared by CAT de Setmana (@catdesetmana) on

____________________________________________________