🔀 Recorregut: 5,7 quilòmetres
🔝 Desnivell: 144 metres
🔄 Ruta circular en un 80 per cent
🔛 Data: 2018
🚲 Es pot fer també en bici: Sí
🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No
Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):
😸 CAT de Setmana per Barcelona del Turó d'en Corts a St Pere Martir (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona pel pantà de Vallvidrera (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona pel camí del Salze (Collserola)
😸 CAT de Setmana pel Barcelonès/Baix Llobregat: la Creu d'Olorda (Collserola)
DE CAN CUIÀS AL MAS SAURÓ
Aquest primer tros, de color
vermell al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és molt planer i
agradable. Són uns 25/30 minuts de passejada per recórrer uns 1.600 metres. Surt
del costat de la carretera de Molins (BV-1468), just en un pàrquing a mà dreta
venint de Barcelona, situat sota la masia de Can Cuiàs. Veureu que hi ha rètols
amb plànols per fer-hi excursions i que a la banda esquerra, just sota la casa,
en surt un camí separat per una cadena.
Si hi aneu en cap de
setmana comprovareu empíricament que hi sol haver-hi molt caminaire i molt ciclista perquè és una pista ampla i planera, coneguda
com el camí de can Llevallol: trams més
descampats amb atzavares, trams de roures i alzines, i trams amb
estampes del Tibidabo i la torre de Collserola. En una d’aquestes vistes, al cap d’uns 10
minuts de trajecte, ens crida l’atenció una petita nau abandonada a mà dreta:
🙉 Apunt històrico-cebolleta: L'aigua de Can Llevallol.
La nau és una antiga planta
embotelladora de principis del S.XX, que aprofitava l’aigua de la font de la font de Can Llevallol, situada allà mateix. Quan els experts documentalistes del CAT de Setmana hi vam passar no teníem
ni idea del que era, però després, un cop als quarters generals, ho vam buscar
una mica, i vam trobar una referència en el blog TotBarcelona
Al cap d’uns minuts, entre les
ziga-zagues pel mig del bosc, ens trobarem un trencant a mà esquerra, amb indicadors
per anar cap al Pujol de Can Castellví. Si fem la ruta sencera, d’aquí a una
horeta acabarem apareixent per aquí. De moment en prenem nota i anem tirant
endavant, esquivant ciclistes, parelles de senyores explicant misèries dels
fills, joves solitaris que entrenen per a alguna cursa inhumana, i famílies més o menys
nombroses i/o escandaloses... fins que arribem al final del primer tram: el Mas Sauró.
DEL MAS SAURÓ AL PASSEIG DEL
PI FORCAT
Al cap de pocs metres de
recorregut veureu que el camí es bifurca. Doncs bé, sapigueu que la nostra
aposta és el camí de l’esquerra, que s’enfila i puja una mica de cota (fins ara
hem estat molt ben acostumats per un camí gairebé planer al 100%). Com mostra la foto superior,
aquest tram travessa un bosc molt 'net'. Hi ha alzines, pins i roures...
però a diferència de molts boscos del país, aquí el sotabosc està molt
“esbrossat”.
Al cap d’un quilòmetre,
aproximadament, arribem al final d’aquest camí i del segon tram. Ens ho
indicarà una cadena que, once again, separa la pista de l’asfalt. Hem arribat
de nou a “la civilització”. Ara som en un carrer d’una zona
urbanitzada: El passeig del Pi Forcat, una carretera/carrer de molts revolts amb cases
a banda i banda, que s’enfila per la muntanya. I sí, comprovem que fins aquí
també hi arriba el bus de barri de Barcelona.
DEL PASSEIG DEL PI FORCAT FINS
AL TURÓ/PUJOL DE CAN CASTELLVÍ
Agafem el passeig del Pi Forcat per la nostra esquerra, de pujada. Ara passem pel tros
menys interessant: Són uns 600 metres gairebé tots asfaltats, que ens polim amb
un quart d’hora com a màxim. Al mapa hi surt de color gris i és el tros amb més
desnivell de pujada.
Aquest carrer, a banda de
tenir un pi com el de la foto, també té una altra virtut: És molt curt. Al cap de no res la mateixa via passa a
dir-se Passeig del Grèvol. Anirem seguint aquest passeig fins que al cap de
pocs metres, just a l'alçada d’una parada de bus, veureu que en surt un trencant
a mà esquerra: El passatge del Grèvol. Cal agafar-lo. Aneu tirant per aquí:
(continua sent un camí asfaltat/encimentat) que discorre entre cases i casetes,
i que es converteix al cap d’uns pocs metres en el carrer de l’Alazea. Es
tracta d’anar seguint aquest camí que es va enfilant amunt.
Un cop hem deixat les cases, i després d’una recta força empinada veureu que a mà esquerra en surt un trencant de terra que ens marca el camí per anar al Pujol de Can Castellví. Agafeu-lo:
Aquesta nova ruta degudament marcada ens porta cap al punt més alt d'aquesta CAT de Setmana, al costat del Turó/Pujol de Can Castellví. Veureu com en canviar de vessant ens canvia una mica el paisatge – aquí hi vam veure el quart pica-soques del dia - i com de seguida arribem a un nou trencant a mà esquerra. És el que ens porta al tram final i que també agafarem: el Camí de Can Pasqual.
Un cop hem deixat les cases, i després d’una recta força empinada veureu que a mà esquerra en surt un trencant de terra que ens marca el camí per anar al Pujol de Can Castellví. Agafeu-lo:
Aquesta nova ruta degudament marcada ens porta cap al punt més alt d'aquesta CAT de Setmana, al costat del Turó/Pujol de Can Castellví. Veureu com en canviar de vessant ens canvia una mica el paisatge – aquí hi vam veure el quart pica-soques del dia - i com de seguida arribem a un nou trencant a mà esquerra. És el que ens porta al tram final i que també agafarem: el Camí de Can Pasqual.
Ara anirem tirant vessant avall: al fons ja no hi tenim el Vallès,
sinó que hi veiem el Baix Llobregat i el Barcelonès.
EL CAMÍ DE CAN PASQUAL
Aquest darrer tros, de color blau al mapa, no està d'orgues: és força recte, sempre de baixada i ens porta de nou al camí de Can Llevallol, molt a prop d’on hem començat la ruta. És un quilòmetre i mig per fer tot xino-xano, ens uns 20 minuts, i és també el tram més estret d’aquesta proposta de CAT de Setmana. Veureu que bona part del trajecte circula entre maquis, roures, alzines petits amb aglans immensos, alzines grans, i altres espècies que viuen còmodes a la banda soleia de la muntanya.
🙉 ATENCIÓ: Apunt sensorial:
El cert és que sorprèn la varietat d’espècies que anem veient: atzavares, pins, roures, boixos, garric, maquis, espàrrecs, fonoll... i també torres d’alta tensió, perquè com descobrireu fent aquest tram final, part del recorregut coincideix amb algunes torres elèctriques, com mostra l'animació GIF de sota, agafada a mig camí de Can Pasqual. Si hi pareu bé l’orella, sentireu perfectament el brunzit dels 10 mil volts que hi circulen... (Si, ens hem inventat la xifra, ho reconeixem, no en sabem el voltatge exacte :-) ⚡
I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.
Com sempre, uns links d'interes i un BONUS TRACK: un "divertimento" visual:
Divertimento visual:
Les dues fotografies de sota estan agafades amb només 10 dies de diferència, i uns pocs quilometres de distància. La primera mostra a primer pla la fàbrica abandonada de Can Llevallol - la que ens creuem al principi de la ruta - i molt al fons s'hi veu el Tibidabo en què fins i tot s'hi intueix alguna de les atraccions que sobresurten pel darrere, com la noria.
Doncs bé, la segona foto està agafada des de la noria del Tibidabo, mirant cap a la fàbrica de Can Llevallol, que evidentment es veu molt petita, per bé que la podem reconeixer amb l'ajut de la fletxa que hem afegit a la imatge. I és que, el CAT de Setmana és liquid, polièdric i versàtil, com el món que ens envolta:
Bon CAT de Setmana!!
Gerard López i Fageda
