RUTA 3 - DIA 3
Cercle ferm: Thingvellir, Geysir
Gullfoss, Kerid, Selfoss, Reykjavik
 |
Mapa general de l'illa que inclou les benzineres N1.
La foto està presa en una àrea de servei de la carretera 1, prop de Hof.
Enquadrat en color groc, l'àrea d'aquesta Ruta 3
|
Zona de visita: Sud-Oest de l'illa (conegut com 'Cercle Daurat', que aquí li drem "Cercle ferm")
Acabem dormint: a Reykjavik
Durada estimada: Entre un dia i tres quarts de dia, depèn de les ganes d'extasiar la vista als llocs.
Quilometrada: uns 240 Kms (*amb mitja horeta de plus si volteu el llac de Thingvellir pel Sud)
Temps de conducció xino-xano: Entre 3:30 i 4 hores.
Quilometrada: uns 240 Kms (*amb mitja horeta de plus si volteu el llac de Thingvellir pel Sud)
Temps de conducció xino-xano: Entre 3:30 i 4 hores.
Punts de ruta:
1 Llac i parc natural de Thingvellir
2 Geysir
3 Gullfoss
4 Cràter del Kerid
5 Selfoss (el poble, no pas les cascades de Selfoss, que són al Nord de l'illa)
6 Reykjavík
6 Reykjavík
Aquesta sortida número 3 fa un salt de qualité, que ja era difícil... però sí. Avui pugem el nivell. A més, no és una matada de cotxe perquè es pot fer còmodament durant el dia sense presses. Els plats forts són Geysir, on es poden veure guèisers actius (només cal tenir una paciència d'uns 10 minuts, assumibles en temps de les e-presses) i salts d'aigua amb cabals diguem-ne generosos... tot amenitzat per glaceres de fons (avui no en farem cap) i amb un regal per als amants dels volcans. No us descobrirem la sopa d'all: Al Cat de Setmana en diem el 'Cercle ferm" però no deixa de ser el popular "Cercle Daurat" o "Golden Ring" que apareix a les rutes. Això sí, pocs us ho explicaran com nosaltres i amb el charme del CAT de Setmana, o sigui que... Som-hi!
1 THINGVELLIR
1 THINGVELLIR
La primera parada és a l'entorn d'un llac, el Thingvallvatn, que acull el parc natural de Thingvellir. Per arribar-hi sortint de Reykjavic està tirat. Bàsicament hem de fer el mateix que ahir i el mateix que farem demà: Anar a buscar la via 49 que creua la ciutat, agafar-la en direcció Est, i sortir per aquí tranquil·lament. Poc després de passar la població de Mosfellsbaer, que està gairebé enganxada a Reykjavik, us trobareu la rotonda número 357.344.000, i aquí cal agafar la sortida de la dreta. Veureu que ja s'hi senyalitza la carretera 36 per anar cap a Thingvellir.
El recorregut és molt agradable. Pocs arbres i molt verd, fins que al cap d'uns pocs minuts ja veureu, de lluny i sota vostre, el llac de Thingvallvatn. De seguida trobareu indrets per fer-hi fotografies amb planols explicatius. A partir d'aquí, la carretera va vorejant el llac pel Nord, i permet gaudir d'estampes com aquesta:
🙊ATENCIÓ: Apunt històric cebollètic:
Aquest indret, a més de l'encant natural i paisatgístic, pels islandesos té un altre valor polític: es considera que a Thingvellir s'hi va establir la primera assemblea semblant a un parlament, al voltant de l'any 930 i va ser activa fins a les acaballes del S.XVIII. També aquí s'hi van acollir moments claus en el seu procés d'independència, als segles XIX i XX. De fet, Thingvellir vol dir, més o menys, "Planes del Parlament".
Poc abans d'arribar a la part Nord del llac veureu un trencant a mà dreta, amb cotxes aparcats uns metres enllà en un pàrquing - com sempre - on s'hi indica el centre de visitants del parc. Des d'aquest punt en surten caminets per voltar per la zona: hi ha una església, càmpings, rutes per fer caminades, i punts clau de la història com la Lögberg (pedra de la llei) on durant anys s'hi exposaven les "lleis i usatges" dels islandesos.
🙀🙊ATENCIÓ:
Anècdota cebollètica:
Com haureu vist al mapa de la ruta 3, mostrem dues opcions per voltar el llac: continuar per la 36 pel Nord, o bé trencar a la dreta una mica abans, per la carretera 360 que recorre el llac pel Sud. La ruta "normal" és la 36, però nosaltres vam passar per baix perquè ens vam trobar la carretera tallada (coses que passen a Islàndia). Total que vam fer la volta per baix i ens vam trobar paisatges i vistes del llac espectaculars.Ara bé, per contra, també ens vam trobar que, de cop, sense previ avís... PAM! la carretera deixava de ser asfaltada, fins que al cap d'uns quilòmetres, i també sense previ avis... PATAM! la carretera arribava a un tram d'obres a mig fer i la calçada passava a ser de pedres com les del balast de la via del tren... fins que al cap d'uns quilòmetres, quan ja teniem les rodes quadrades... PATAPAM!!, una excavadora que aplanava el camí amb sorra ens ocupava tota la carretera.
Ja ens veiem reculant i refent tot el camí, però anàvem errats. Per sort, a Islàndia el concepte "et tallo la carretera amb la meva excavadora perquè fem obres i et fots" no s'aplica com a Catalunya. Com a mínim, aquell operari ens va aplanar el pas només per nosaltres, es va apartar a un costat, i ens va permetre continuar.
Sigui per la 36 pel Nord, o bé per la 360 pel Sud, la qüestió és travessar el llac de Thingvellir i anar a buscar la carretera 365. Si aneu per dalt, us la trobareu a mà esquerra passat el llac, i si aneu per baix, primer anireu a espetegar novament a la 36, i aleshores heu de trencar a mà esquerra. Al cap d'uns quilòmetres us trobareu també el mateix trencant de la 365, però a la vostra dreta.
Un cop en aquesta via, només cal tirar i gaudir del paisatge fins que arribareu a una rotonda que empalma amb la 37 i haureu d'agafar la sortida que indica Geysir. Fàcil.
Continueu tirant per la 37, que al cap d'uns quilòmetres se us convertirà en 35, i en mitja hora escassa arribareu a un gran aparcament amb restaurants a la dreta, i amb unes fumeroles a l'esquerra... velkcominn i Geysir!!
2 GEYSIR
Geysir és un lloc únic.
Tan únic que el topònim dóna nom a la cosa.
Fins i tot en català:
Guèiser.
El primer objectiu és aparcar entre busos, cotxes i auto-caravanes. (Per cert, els islandesos deuen flipar que els aparcaments se'ls omplin al 95 per cent, i els catalans flipem que als aparcaments encara hi trobem un 5 per cent de places). Fet això, n'hi ha prou en localitzar el bar de la banda del pàrquing (Kantina) per si cal hidratar-se o fer una micció, i sobretot, localitzar el recinte dels guèisers, que és a al davant, just a l'altra banda de la carretera.
L'espai és d'entrada lliure - suposem que això no podrà durar gaire - i veureu que el recinte on hi ha els principals guèisers és relativament petit, d'uns centenars de metres quadrats. Els primers que ens trobem són petitons: n'hi ha que brollen constantment fent bombolletes, alguns simplement són bassals d''aigua calenta amb vaporades, i d'altres mostren cert moviment d'ebullició sense anar més enllà. Cap al centre apareixen els més espectaculars -amb el "ruedo" de turistes pertinent amb la càmera a punt - tant els que estan actius de forma periòdica, com els que estan diguem, més relaxats.
El més gran és el que du per nom Geysir, també conegut com a Gran Geysir. Quan fa erupció l'aigua s'aixeca uns 70 metres, però porta un temps aturat. Nosaltres no el vam veure actuar. Per contra, n'hi ha un de més petit però prou espectacular: el Strokkur, que és l'alegria del visitant: Esclata cada 6-10 minuts i s'aixeca uns 10 metres. Aquí unes mostres:
🙈 🙏 ATENCIÓ - Observació cebolleta:
Si us poseu al voltant del guèiser més actiu, el Strokkur, notareu:
1- L'aigua fa olor de sofre
2 - En hores punta, hi ha tanta gent, que tot el perímetre al voltant seu queda ple de gent.
3 - No us perdeu les cares de la gent amb la càmera. Sovint sembla més important immortalitzar la cosa, que no pas gaudir de la presència, in situ, de l'espectacle.
3 GULLFOSS
De Geysir a Gullfoss és un cop de puny. Són 10 minuts que es poden allargar a una hora llarga si feu com nosaltres: aprofitar la parada als guèisers per dinar. L'oferta és variada. Podreu fer un dinar de tirats, de semi-tirats, de gent de pasta, de molta pasta, de rics que tenen la renda d'en Rotschilde, com deien les àvies, i de gent amb més nivell econòmic que l'incansable Strokkur. Veureu que al voltant del recinte de Geysir s'hi està construint de tot i molt, fins i tot el mateix recinte dels guèisers el volen modificar... creuem els dits.
En tot cas, com dèiem, la ruta fins a Gullfoss és fàcil. Tan fàcil com seguir pujant per la 37, fins que a mà dreta hi veureu el de sempre: Un gran aparcament amb unes casetes d'atenció al turista: bar, botiguetes, etc... (aquí se'ns compleix novament el teorema del pàrquing del 95 per cent).
Des del pàrquing caminem uns centenars de metres i disposem de diferents rutes per gaudir de l'espectacle, consistent en un salt d'aigua es-pec-ta-cu-lar, per gràcia de la natura. Aquí s'hi ha combinat un riu molt cabalós, l'Ölfusá, amb una pressió fortíssima sobre una llera feta d'un material "modelable" com el basalt. Resultat: Gullfoss, una cascada no prevista que provoca un canvi de sentit al riu, que s'endinsa per unes gorgues de centenars de metres a partir del punt on prenem aquestes imatges. Això sí: ja podeu comptar que quedareu xops com ànecs. Sobretot si feu la ruta inferior, la que discorre més a prop de l'espectacle. La de dalt hi passa a més distància, però per contra ofereix una panoràmica més àmplia de les dues cascades.
🙊ATENCIÓ - Moment cebolleta-èpico-poetic en honor a Gullfoss:
'Des del pàrquing no es veu res, però se sent...
... se sent la remor del riu Ölfusá...
... salvatge i cabalós, l'Ölfusá ho dóna tot...
... sap que la seva vida és curta, de 25 quilòmetres de glòria...
... però sap que té la força de l'illa...
... de les glaceres...
... sap que és el riu més cabalós d'Islàndia*
... i a pocs metres sota nostre, ens mostrarà la seva empenta'
Poesia de vers lliure inventada davant l'ordinador, per inspirar futurs visitants just quan hagin aparcat a Gullfoss. Es pot recitar escoltant Wagner de fons, si voleu.
*Cabal mitjà del riu Ölfusá: 420m3/s. Cabal mitjà del riu Ter: 26m3/s.
Us haureu adonat que aquest mai prou valorat i premiat poema fa una referència a les glaceres que nodreixen el riu Ölfusá, i això, amics del CAT de Setmana, no és gratuït. Si continuéssim carretera amunt, al cap d'una estona deixaria de ser asfaltada i entraríem cap al centre de l'illa, on els camins realment són molt dolents, el paisatge és en molta part desert (en diuen desert humit o desert moll, perquè paradoxalment hi plou molt però no hi creix res pel tipus de sòl) i en algunes parts hi ha glaceres. Segurament per això, no ens va estranyar veure un autobús amb rodes gegants. |
| Glaceres al Nord de Gullfoss |
4 KERID
Vist Gullfoss pensareu que ja no val la pena veure cap altra cascada ni espectacle natural. Mentida. Espereu a la Ruta 4 cap al Sud de l'illa... Ara però, anem a Kerid, un volcà molt especial perquè dins del seu cràter hi ha un llac. Per anar-hi, n'hi ha prou en girar cua i agafar la 35 de tornada fins que al cap de poca estona, un cop passat Geysir, agafarem un trencant a mà esquerra en direcció a la petita població de Reyholt, com ens indica el cartell. Es dona el cas que, encara que trenquem, continuem per la 35, i en canvi, si tirem recte, ens convertim en la 37... capricis de la nomenclatura islandesa.
En tot cas, aquesta carretera 35 ja no la deixarem més... anem tirant i tirant, gaudint del paisatge a banda i banda, i al cap de mitja horeta, havent passat Reyholt, ens creuarem en una zona de volcans a mà esquerra. N'hi ha un que té un aparcament amb cotxes i una bandera islandesa. Aquest és el nostre objectiu, el volcà Kerid.
Aquest indret té un element poc habitual, si més no fins ara: que fan pagar per visitar-lo. Pocs diners, unes 400 ISK si no recordo malament. Però ja està bé, així ajudes a mantenir un indret que, com en la majoria de casos, té les rutes per als visitants cuidades i marcades per uns caminets específics.
Ah, i també té un altre element poc habitual: que dins del cràter hi ha aigua. El motiu, segons sembla, és que el dipòsit subterrani que els volcans normals solent tenir plens de lava solidificada, en aquest cas va quedar buit. Es veu que tota la lava disponible va sortir. Arran d'això, un cop acabada l'erupció, el Kerid en realitat tenia una bombolla d'aire buida sota el cràter, i un bon dia va cedir. Resultat, tota la base del cràter va caure, i el cràter en si va baixar uns metres, per sota de la capa freàtica. Per això aquest pantà té aigua.
Si heu estat al volcà Vesuvi, a Itàlia us haureu fixat que es pot vorejar el cràter per dalt. Doncs bé, aquí també. La diferència és que aquest és més assequible, i que per les parets externes hi ha capes de molsa:
I si us pregunteu si es pot baixar fins a baix a l'aigua, i si l'aigua està calenta. La resposta és Si, i NO.
Es pot baixar fins a baix - hi ha fins i tot unes escales habilitades - i l'aigua està freda, empíricament comprovat. Per cert, si hi aneu, fixeu-vos si hi ha un banc mig negat. Quan hi vam anar ens el vam trobar mig sota l'aigua, però no sabem si és que el nivell freàtic havia pujat - certament diuen que té oscil.lacions - o bé si és obra d'algun crack que no tenia altra feina a fer que una bretolada.
5 SELFOSS
De Kerid a Selfoss és un moment. Sobretot si tenim clar que ens referim a la ciutat de Selfoss, al Sud de l'illa, no pas a les cascades de Selfoss, al Nord. Per arribar-hi, n'hi ha prou en continuar baixant per la 35, seguint la conca del riu Ölfusá fins que acabareu a la carretera 1, la que volta l'illa. Un cop en aquest punt, si trenqueu a la dreta ja aneu de dret cap a Reyjkavík, però si tireu a l'esquerra, n'hi ha prou en conduir un quilòmetre i ja sou a Selfoss.
Aquesta població és de les importants. És la novena ciutat del país en nombre de gent. Però ull amb les dades: Només té 6.500 habitants. Nosaltres ens vam limitar a prendre-hi un cafè i a donar un volt al voltant de l'esglesia i del meandre del riu Ölfusá, que si a Gullfoss porta mala llet, aquí encara és més espectacular.
🙈 🙏 ATENCIÓ - Recordatori humorístico-cebolleta:
Per cert, si voleu un truco per recordar el nom del riu, una fórmula és recórrer a l'inscripció del fossar de les Moreres de Barcelona:
"Ölfussá de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l'urna de l'honor"
6 REYKJAVÍK
Tornar a Reykjavík per dormir és molt fàcil. N'hi ha prou en agafar la carretera 1 i conduir uns tres quarts d'hora. Veureu que aquest tram té molts trossos amb doble carril. Passareu per una gran extensió de molsa a banda i banda, i de moltes fumeroles sortides directament del terra volcànic. En alguns casos s'hi han instal·lat centraletes de reciclatge - veureu també com en surten tuberies - i en d'altres, no.
 |
| A primer pla, molsa a dojo. De fons, fumeroles prop de la carretera 1, a tocar de Selfoss |
Si veieu racons o paisatges que voldrieu fotografiar però se us passen de llarg amb el cotxe, penseu que la Ruta 4 cap a Vík, la de demà, repeteix aquest mateix tram en sentit invers. O sigui que preneu nota de les localitzacoins i demà... clic-clic!!
Per acabar aquesta ruta número 3, una estampa de la ciutat on avui encara hi dormirem Reykjavic. Aquesta, des del port. De la ciutat ja en parlarem l'últim dia, a la ruta 5.
