Les CRÒNIQUES d'un CAT de Setmana no són excursions, rutes, ni viatges.
Tampoc són FOTOS de CAT de Setmana per donar a conèixer cap racó.
Són vivències d'un moment que no repeteix.
____________________
📅 SANT VICENÇ ELS HORTS - BARCELONA, 18 D'OCTUBRE DE 2019 - JORNADA DE VAGA GENERAL A CATALUNYA CONTRA LA SENTÈNCIA DE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA ALS PRESOS POLÍTICS CATALANS
Aquesta CRÒNICA de CAT de Setmana reviu el tram final d'una de les marxes que el 18 d'octubre va confluir a Barcelona, amb milers de persones provinents de Ponent i de les comarques de Tarragona i Barcelona. És un tram final entre Sant Vicenç dels Horts i Barcelona, per l'autovia A2.
11:10 AM: ESPERANT LA MARXA A SANT VICENÇ DELS HORTS
El prestigiós equip del CAT de Setmana va a buscar la marxa que porta dos dies caminant, i que encara el darrer tram el mateix matí del dia de la vaga general, el 18 d'octubre de 2019, entre Martorell i Barcelona. A Martorell hi han fet nit els participants provinents de la marxa de Tàrrega i Tarragona, i al llarg del matí s'hi va afegint gent i més gent per les poblacions del Baix Llobregat per on passa, seguint el traçat de l'autovia A-2. Poc després de les 11 del matí, la rotonda d'enllaç de l'A-2 amb Sant Vicenç dels Horts ja és plena de gent a vessar, que s'està 'marxant' a sobre, esperant el pas de la marxa per afegir-s'hi. Alguns han arribat fins aquí en cotxe, d'altres amb FGC, i d'altres a peu perquè són d'allà mateix. Centenars i centenars de persones, omplen el "punt de trobada" que està tallat al trànsit. També alguns tractors.
A la rotonda sobre l'A-2, la gent no té paciència. Se suposa que cal esperar a baixar i afegir-s'hi quan la marxa ha començat a passar, però molts prefereix baixar a l'asfalt. D'altres es queden a la rotonda elevada perquè les vistes s'ho valen. Val a dir que una part molt majoritària dels participants està formada per gent jove. Molta gent jove, a diferència per exemple de la manifestació en defensa de l'autodeterminació del febrer de 2019 a Barcelona, que podeu revisitar a la Crònica d'un CAT de Setmana per una mani 'indepe'.
11:20 AM: CONNEXIÓ I A CAMINAR
Al cap de pocs minuts, arriba un dels moments més emocionants: L'arribada de la capçalera. Aplaudiments de dalt cap a baix i de baix cap a dalt, crits d'independència, de llibertat. La marxa omple l'asfalt dels carrils de baixada de l'A2. Destaca la gran quantitat de joves un cop més.
Els tractors se sumen a la marxa per l'entrada lateral, i els participants s'hi afegeixen a mesura que troben espais. Deixen passar un parell de minuts fins que la via està una mica més esponjada. El cel està enteranyinat i això facilita una marxa, des d'ara i fins a la Diagonal, de 12 quilometres clavats fins a la plaça Francesc Macià. Un quart d'hora en cotxe, tres hores a peu. Sempre sobre un asfalt sever.
És interessant parar l'orella i sentir la barreja d'accents: Tres joves "taragarins" amb el català occidental, i ben a prop unes dones de mitjana edat que deixen anar el demostratiu "aqueta", senyal inequívoc que vénen de la marxa de Tarragona.
🚶♂️🚶♀️Apunt de marxa 1
Sovintegen els lemes comuns de "llibertat presos polítics", "in-inde-independència", etc... aquesta vegada cridats amb més energia i ganes que en anteriors mobilitzacions 'indepes' més apagades, com fa quatre dies l'11 de setembre de 2019. Moltes amb samarretes de l'ANC, molts amb estelades, i molta més gent sense cap distintiu (visca les manis sense 'performances'!). Però quan els crits i els eslògans afluixen, les converses dels grups són del tot quotidianes: "Al final s'hauran de vendre el pis... " o bé "Té les proves dilluns a Vall d'Hebron..." Converses entre coneguts que, en alguns casos, porten moltes hores compartint asfalt.
12:00 AM: SOBRE EL PONT DEL LLOBREGAT: LA MAGNITUD DE LA MARXA
Pels volts del migdia, la marxa enfila cap a la B-23 per anar a buscar la Diagonal. Això vol dir travessar el riu Llobregat pel viaducte elevat i adonar-se, amb la perspectiva que dóna l'alçada, de la gentada que camina: pel davant, milers de persones que ocupen tot el pont; i pel darrere, gent i més gent, sense arribar a veure el final de la marxa. Segurament un dels moments més fotografiats amb el mòbil. Llàstima que la majoria de càmeres no arriben a copsar la magnitud de la marxa, i redueixen milers de persones llunyanes a un trist 'pixel' de color groc:
Passat el pont, la marxa abandona l'A-2 i enfila la B-23 cap a Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. En aquest punt un parell d'operaris de manteniment de carreteres s'ho miren des d'un lateral. Agafen 'tendinitis' als dits de tant fer fotos i enviar 'whats' i xatejar. No semblen gaire entusiasmats amb el que veuen. O sí. Difícil de dir.
A la carretera no hi ha lavabos. Si es tracta de fer una micció, els mascles ho tenen fàcil: qualsevol marge va bé per pixar, ja sigui amb mates o sense. En el cas de les femelles, la cosa es complica més. O bé aguanten fins a Barcelona, o bé han de buscar racons més dissimulats, i val a dir que aquesta part del trajecte, entre asfalt i vies, no seria precisament una zona PEIN.
Ara ja portem uns dos quilòmetres i mig. A partir d'aquí, la marxa encara una recta llarga cap a la zona esportiva del Barça (Estadi Joahn Cruyff) que sempre veiem al davant però que, caram, quan vas a peu, costa d'arribar-hi. En aquest punt, ja a la B-23, els caminaires passen per sota el pont de l'A-2, on hi circulen els cotxes que surten de Barcelona. És un bon punt per enfilar-se i aconseguir belles estampes:
Vista enrere:
🚶♂️🚶♀️ Apunt de marxa 3
Més d'un participant s'enfila al pont per fer fotos, igual com fa l'intrèpid equip del CAT de Setmana. Per sobre el pont hi passen els cotxes i camions que surten de Barcelona. Un d'aquests conductors, com que veu un nano amb estelada fent fotos des del voral cap a la marxa de sota, li deixa anar un sonor "Hijo de puta", una amable floreta que li és retornada amb aquest amable gest: 🤘.
En general, els cotxes que encara circulen pels carrils en sentit contrari de la marxa, els que trobem sempre a la nostra esquerra, no fan res, circulen a tota llet sortint de Barcelona. Alguns fan un senyal inequívoc de suport, i d'altres, menys, fan senyals ostensibles de rebuig.
Aquest moment de tensió puntual obre un debat entre els caminaires, que l'analític equip del CAT de Setmana resumeix així:
.És factible que alguns d'aquests conductors estiguin emprenyats perquè una part de la població els està 'putejant'.
.També és factible que alguns d'aquests conductors hagin estat tot aquest temps veient com l'Satus Quo - que mai s'han qüestionat - reprimia part de la població d'aquest pais mentre s'ho miraven des del sofà. Ciutadans que durant aquest temps no han mogut ni un dit, sense implicar-se davant de tanta injustícia perquè, simplement això no va amb ells. O ja els està bé.
.És factible que, de sobte, vegin la seva comoditat pertorbada perquè, milers i milers de ciutadans, han dit que prou, i comencem talls de carreteres.
.És factible que aquesta sigui la torna a tant temps sense fer res i mirar-se les injustícies des del sofà de casa. Descobrir que, indirectament, ser passius davant de tanta injustícia, també va amb ells. També els passa factura.
.És factible que aquests ciutadans "putejats" encara s'allunyaran més de l'independentisme. I és factible pensar que, tampoc s'hi havien acostat fins ara amb tot el que està caient.
Això seria, en resum, algunes de les idees que es debaten tot caminant, camí de la Diagonal.
13:07 RETENCIONS I OCUPACIÓ DELS CARRILS DE SORTIDA A SANT JOAN DESPÍ
A mesura que avança la caminada s'hi suma més i més gent. A l'alçada de TV3, un helicòpter groc sobrevola la zona. Serveix imatges aèries en directe per televisió i molts caminaires capten la dimensió de la marxa, d'ells mateixos, des del mòbil: "és impressionant, l'entrada de la Diagonal està col·lapsada..." "... i mira mira l'entrada per Meridiana... acollonant..." "... I la Gran Via també... uns fills de puta els han tirat pedres al barri de Sant Roc..."Comentaris enganxats al mòbil en un punt en què la marxa s'atura. Massa gent. Més amunt s'ha tallat el trànsit pels cotxes que sortien de la Diagonal i els carrils de sortida estan lliures, la gent salta la mitjana i comença a caminar també per aquesta part de la B-23. L'ocupació és total.
De lluny, en una terrassa d'un bloc de vivendes, a la banda dreta, un jove nacionalista espanyol treu una bandera espanyola i la llueix de forma xulesca. Una gran part dels assistents l'ignora: una altra, el saluda amb una àmplia rialla; una altra, el conviden a "tirar-se.". Gairebé tothom en passa olímpicament.
De fet, les ocupacions son unes altres: com que ara circula gent a banda i banda de la calçada, els que pugen pels recentment ocupats carrils de l'esquerra van cantant: "És babord qui guanya, qui guanya, és babord qui guanya estribord", i els de l'altra banda de la mitjana, els responen: "Estribord qui guanya, qui guanya, estribord qui guanya a Babord." I així, amb aquest ambient i amb el ritme més lenta perquè això està a petar, la marxa albira la Diagonal: a la dreta, la Nestlé; a l'Esquerra, els Molins que ara són un DIA; de fons l'Hospital de Sant Joan de Deu; i al davant, el rètol blau inequívoc. Barcelona-Diagonal.
14:05 DIAGONAL PETADA. FINAL DE LA MARXA
La marxa arriba al destí. L'arribada per la Diagonal comença en un punt elevat i això permet una perspectiva de l'avinguda. Pels laterals, gent aplaudint -sobretot quan veuen circular gent gran que ha fet un esforç titànic - i pels carrils de la marxa, destaca un moment de gran xarrabascat quan passem per sota dels ponts de la Ronda: al capdamunt un grup amb màscares d'Anonymus porten una pancarta de suport a Tamara Carrasco que és correspost amb un clam dels manifestants: "els carrers seran sempre nostres", un clam que cantat amb força sota el pont, ressona i trona com mai. Abans i després del pont, gent i més gent.
La "baixada" diagonal avall fins a la plaça Francesc Macià ho inclou tot: moments de col.lapse perquè la premsa vol una foto de la pancarta inicial i es para tot, moments de crits i eslògans, moments de "germanor" entre els barcelonins que han sortit a aplaudir i els marxants que porten tres dies caminant, voluntaris de l'ANC desesperats perquè la gent no respecta un carril d'emergències marcat amb una cinta, marxants que fan l'entrepà a la gespa dels laterals, marxants que agraeixen que els bars no secundin la vaga... de tot. Inclosos els tractors que el CAT de Setmana s'havia trobat al principi de la ruta, ara ben aparcats a la Diagonal. Alguns exerceixen d'autèntic Photocall.
A partir d'aquest punt i aquesta hora del migdia, la marxa es dóna per acabada i tot l'entorn és un formigueig de gent amung i avall (bé de fet, més avall que amunt, perquè a la tarda hi ha la concentració final a Diagonal amb Passeig de Gràcia).
Per acabar aquesta Crònica d'un CAT de Setmana per una marxa de la vaga del 18Oct, algunes estampes del tram final a l'avinguda Diagonal i un parell de vídeos del recorregut:
Gerard López i Fageda
