RUTA 4 - DIES 4, 5 i 6
Sud de l'illa i glaceres: Selijandsfoss, Skógafoss, Vík, platja de Reynisfjara, Hof, glaceres i llacunes de Fjallsárlón, Jökulsárlón, i glacera negra de Sólheimajökull
 |
Mapa general de l'illa que inclou les benzineres N1.
La foto està presa en la paret d'una àrea de servei de la carretera 1, a l'enllaç viari a la població de fàcil pronuncia Kirkjubaejarklaustur, prop de Hof, just en el requadre petit de dins del mapa.
Amb un enquadrament més gran, l'àrea d'aquesta Ruta 4, que preveu passar per aquí.
|
Zona de visita: Sud de l'illa
Acabem dormint: a Vík (dues nits) i Reykjiavík
Durada estimada: Tres dies.
Quilometrada: uns 750 Kms (una mitjana d'uns 250 per dia)
Temps de conducció xino-xano: Entre 9 i 10 hores (Mitjana de 3 hores llargues per dia)
Punts de ruta:
Quilometrada: uns 750 Kms (una mitjana d'uns 250 per dia)
Temps de conducció xino-xano: Entre 9 i 10 hores (Mitjana de 3 hores llargues per dia)
1 Cascada de Selijandsfoss
2 Cascada de Skógafoss
3 Vík
4 Platja de Reynisfjara
5 Llacuna de Fjallsarlón (TOP FERM!!)
6 Llacuna de Jökulsárlón (ULTRA TOP FERM!!)
7 Glacera de Sólheimajökull
8 Reykjaví
Aquesta ruta és el punt àlgid d'aquest CAT d'Escapada. Ho és per l'extensió (3 dies i dues nits fora de Reykjavic) però ho es sobretot per l'impacte dels paisatges: glaceres enormes, cascades gegants, llacunes amb icebergs, platges immenses, estuaris gegantins...
L'objectiu final, creiem, el plat gros, és la Jokulsarlon, la llacuna de la glacera (6) just al final de la ruta. Però el cert és que el festival comença des del minut 1, a la carretera. A tall d'exemple, tot seguit uns quants impactes visuals del que es veu, només de circular per la carretera 1, la que ens guiarà al llarg d'aquesta Ruta 4: Són 7 fotografies que fan justícia, com poden, a la realitat:
Bé no? Doncs tot això, sense baixar de l'autobús. (Bé, en aquest cas, sense baixar del petit Suzuki). Ja us advertim: el principal risc d'aquesta ruta és la tendinits que podeu agafar de tant clicar fotografies. Esteu avisats.
DIA 4
1 SELIJANDSFOSS
Com sempre, la sortida de Reykjavík la fem per la ruta habitual: L'avinguda Miklabraut, també anomenada Vesturlandsvegur, i també anomenada via 49. La 49 de sempre, vaja. Tirarem en direcció Est fins que veurem, més avait que els altres dies, el trencant a la dreta amb la indicació "Vík" per la carretera 1. Agafem aquesta i refem el camí d'ahir en direcció Vík. O sigui que... CRUISER a 90 i anar gaudint. El primer tram fins a Selfoss ja el coneixeu, el varem fer ahir per tornar de la Ruta 3 (amb possible presa de localitzacions per fer les fotos ara?), i a partir de Selfoss en avall, tot és nou. Comenceu a gaudir a fons dels ponts d'un sol sentit ... quan hi passeu us descobriran rius i estuaris immensos, per fotografiar a banda i banda. Un consell: d'anada feu les fotos mirant cap al mar, i de tornada, mirant cap a la muntanya i les glaceres.
La primera part del viatge va de "cascades". I la primera aturada "obligada" és al cap d'una horeta de conducció per arribar fins a Selijandfoss. No tenen pèrdua perquè les veureu des de la carretera, a la vostra esquerra, tal i com mostra la fotografia. Com sempre, veureu que hi ha un aparcament a tocar ple de busos. No és de les més cabaloses, que hem vist i veurem, però té un desnivell d'uns 60 metres, i a més es pot entrar dins d'una cavitat per veure el salt des de dins. Les seves aigues vénen de la glacera Eyjafjallajökull. És la glacera més petita de les que creuarem pel costat - potser la que veurem menys des de la carretera - i segurament el seu nom us sonarà perquè sota el gel hi ha el volca que porta el mateix nom, el que va petar l'any 2010. A la seva esquerra també hi ha més cascades que són atracció, com la Jljúfrafoss, més modesta.
2 SKÓGAFOSS
Continuant baixant per la carretera 1 cap al Sud, anireu veient com de les muntanyes en van sortint tot sovint salts d'aigua, petits o mitjans. Serà bastant una constant, però sens dubte, les més impressionants d'aquest trajecte arribaran al cap de mitja horeta més de viatge: les cascades Skógafoss:
Per arribar-hi, tampoc no té pèrdua. També us apareixeran a l'esquerra, i a pocs metres de la cascada hi ha una ampli aparcament amb serveis, bars, restaurants, hotels... de tot vaja. Com en la gran majoria d'indrets naturals, per gaudir-ne no cap pagar res. Hi ha un camí a la dreta del salt, que permet contemplar la cascada des de dalt i continuar caminant un tros més riu amunt.
Aquí, com veureu a la foto de sota, s'hi veu el caminet de pujada, i també una zona d'acampada al costat dels cotxes i els camins d'accés. Quan nosaltres ho vam visitar hi havia alguns joves acampats intentant estendre roba per assecar-la, cosa difícil perquè no feia sol i, a més, les mini-gotetes de la cascada són una constant. Si hi aneu, poseu-vos parabrises a les ulleres.
🙉 ATENCIÓ - 3 apunts cebolleta:
1. Skógafoss són les cascades (foss) de Skógar, poble d'uns 30 habitants que els dies d'estiu deu multiplicar, només amb la gent que vam comptar al voltant de la cascada, per 15. La cascada fa uns 60 metres, igual que l'anterior. Casaualitat? Potser s'explica perquè, antigament, totes aquestes muntanyes que veiem a la nostra esquerra eren, fa milers d'anys, els penyasegats de la costa Islandesa. Ara estan uns 5 quilometres terra endins. Skógar per cert, vol dir bosc, una raresa actualment a Islàndia, per bé que si us fixeu en la serralada a la dreta de la cascada, hi veureu una mica d'arbreda. Res de l'altre món, però tractant-se d'aquesta illa, deu n'hi Do.
2. És un dels indrets que vam trobar més concorregut, fins i tot amb un autobús amb matricula de Txèquia que era un hotel amb rodes, com es mostra a la fotografia de la dreta.
3. Si busqueu un lloc per menjar, a Skogar hi trobreu més d'un indret. I si voleu comprar algun record, també, of course. De fet, hi ha l'hotel Skogar, el museu Skogar, restuaruant Skogar... i nosaltres hi vam fer parada per menjar-hi. Voleu saber què pot costar atipar-se en un restaurant en un lloc turístic com aquest? Aquí teniu els preus del menú, l'agost de 2018. No és pas dels llocs més cars.
Gaudit de Skógafoss i aitpats a Skógafoss, el viatge continua avall. Fins a Vík veureu que passeu per tres llocs destacats. Un és l'atracció turística consistent en les restes d'un avió que es va estavellar a la platja, prop d'aquí. Una altra atracció que ja us cridarà l'atenció és la glacera de Sólheimajökull, i el tercer element que us trobareu és la platja de Reynisjfiara. La glacera la visitarem de tornada, i a la platja hi anirem després de passar per Vík a deixar-hi les maletes. I pel que fa a l'avió ... sincerament, vam passar de visitar-la. De totes maneres, si voleu anar-hi és fàcil.
Està uns quilometres més avall, a la platja Solheimasandur. En aquest cas us la trobareu a mà dreta, a 10 minuts de cotxe. Veureu un aparcament prop de la carretera i un camí que hi porta, però penseu que haureu de caminar molta estona perquè l'avió està a uns 4 quilometres a peu. Per cert, l'avió era un aparell militar nordamericà que es va quedar sense fuel, i va caure en aquesta platja de sorra negre el novembre de 1973. Tots els passatgers van sobreviure.
I després d'aquesta possible visita, o no, emprenem l'ultim tram d'uns 30 quilometres i arribem a...
3 VÍK
Ara si... ja ho podem dir: de Vic a Vík!!
Som a la ciutat més al Sud d'Islàndia. Vík. O també, en versió llarga, Vík i Myrdal, segurament l'únic nom en islandes fàcil de pronunciar a la primera. Vík és petit. Uns 300 habitants. Però té molts serveis pensats per als visitants, que poden ser perfectament dos mil.
Veureu que hi estan construint molt i com tots els pobles d'Islandia, tenen les cases espaiades i els carrers més o menys definits. Per la seva posició estratègica, els comerciants de Vik van tenir durant molts anys una relació molt estreta amb la costa britànica, per això, si us plassegeu prop de la platja, hi trobareu un petit monument per honorar aquest agermanament comercial entre illes.
El poble no té massa res, més enllà de l'esglesia que, segons diuen, seria l'únic que quedaria dret si algun dia el volcà Katla hi torna. No per res eh? Bàsicament perquè està dalt d'un turó.
Com en la majoria de poblacions, la gent pel carrer no abunda. Tampoc els turistes, perquè estan repartits a uns 200 quilometres al voltant, visitant els entorns. O sigui que, deixem les maletes a l'hotel/hostel/casa d'hostes, i mengem alguna cosa si cal. Notareu que Vik té molts establiments, inclosa una gran àrea comercial per als típics busos carregats de turistes, o també llocs més mundans com un buffette a la gasolinera on hi fan hamburgeses de peix. Fet aixo, o no, comencem pel més proper: les platges. Primer la de Vik mateix.
Què té d'especial? doncs que és de sorra negra, volcànica, aquí en teniu un primer pla picat:
La imatge dels Trolls des de Vik és coneguda, però la fama de les pedres de Reynisdrangar arriba sobretot per la platja de l'altra banda, Reynisjara:
La mateixa imatge des de la banda oposada, ja a la platja de Reynisjara, i ara amb sol. A la foto de dalt s'hi veuen 4 formacions basaltiques que sobresurten. A la de sota, només dues, però un efecte òptic. Però hi són, ja ho podeu creure. De vegades l'objectiu no és compatible amb evitar que aparagui a la foto algun dels 1.000 turístes dels voltants. Per cert, els Trolls de la llegenda són tres (per bé que nosaltres sempre n'hem vist quatre).
6 Llacuna de Jökulsárlón (ULTRA TOP FERM!!)
7 Glacera de Sólheimajökull
8 Reykjaví
L'objectiu final, creiem, el plat gros, és la Jokulsarlon, la llacuna de la glacera (6) just al final de la ruta. Però el cert és que el festival comença des del minut 1, a la carretera. A tall d'exemple, tot seguit uns quants impactes visuals del que es veu, només de circular per la carretera 1, la que ens guiarà al llarg d'aquesta Ruta 4: Són 7 fotografies que fan justícia, com poden, a la realitat:
Bé no? Doncs tot això, sense baixar de l'autobús. (Bé, en aquest cas, sense baixar del petit Suzuki). Ja us advertim: el principal risc d'aquesta ruta és la tendinits que podeu agafar de tant clicar fotografies. Esteu avisats.
DIA 4
1 SELIJANDSFOSS
Com sempre, la sortida de Reykjavík la fem per la ruta habitual: L'avinguda Miklabraut, també anomenada Vesturlandsvegur, i també anomenada via 49. La 49 de sempre, vaja. Tirarem en direcció Est fins que veurem, més avait que els altres dies, el trencant a la dreta amb la indicació "Vík" per la carretera 1. Agafem aquesta i refem el camí d'ahir en direcció Vík. O sigui que... CRUISER a 90 i anar gaudint. El primer tram fins a Selfoss ja el coneixeu, el varem fer ahir per tornar de la Ruta 3 (amb possible presa de localitzacions per fer les fotos ara?), i a partir de Selfoss en avall, tot és nou. Comenceu a gaudir a fons dels ponts d'un sol sentit ... quan hi passeu us descobriran rius i estuaris immensos, per fotografiar a banda i banda. Un consell: d'anada feu les fotos mirant cap al mar, i de tornada, mirant cap a la muntanya i les glaceres.
2 SKÓGAFOSS
Continuant baixant per la carretera 1 cap al Sud, anireu veient com de les muntanyes en van sortint tot sovint salts d'aigua, petits o mitjans. Serà bastant una constant, però sens dubte, les més impressionants d'aquest trajecte arribaran al cap de mitja horeta més de viatge: les cascades Skógafoss:
Aquí, com veureu a la foto de sota, s'hi veu el caminet de pujada, i també una zona d'acampada al costat dels cotxes i els camins d'accés. Quan nosaltres ho vam visitar hi havia alguns joves acampats intentant estendre roba per assecar-la, cosa difícil perquè no feia sol i, a més, les mini-gotetes de la cascada són una constant. Si hi aneu, poseu-vos parabrises a les ulleres.
🙉 ATENCIÓ - 3 apunts cebolleta:
1. Skógafoss són les cascades (foss) de Skógar, poble d'uns 30 habitants que els dies d'estiu deu multiplicar, només amb la gent que vam comptar al voltant de la cascada, per 15. La cascada fa uns 60 metres, igual que l'anterior. Casaualitat? Potser s'explica perquè, antigament, totes aquestes muntanyes que veiem a la nostra esquerra eren, fa milers d'anys, els penyasegats de la costa Islandesa. Ara estan uns 5 quilometres terra endins. Skógar per cert, vol dir bosc, una raresa actualment a Islàndia, per bé que si us fixeu en la serralada a la dreta de la cascada, hi veureu una mica d'arbreda. Res de l'altre món, però tractant-se d'aquesta illa, deu n'hi Do.
2. És un dels indrets que vam trobar més concorregut, fins i tot amb un autobús amb matricula de Txèquia que era un hotel amb rodes, com es mostra a la fotografia de la dreta.3. Si busqueu un lloc per menjar, a Skogar hi trobreu més d'un indret. I si voleu comprar algun record, també, of course. De fet, hi ha l'hotel Skogar, el museu Skogar, restuaruant Skogar... i nosaltres hi vam fer parada per menjar-hi. Voleu saber què pot costar atipar-se en un restaurant en un lloc turístic com aquest? Aquí teniu els preus del menú, l'agost de 2018. No és pas dels llocs més cars.
 |
| Per fer-nos-en una idea: El Fish and Chips costa uns 1.790 ISK, uns 14 Euros. La sopa del dia (molt habitual) uns 1.250 ISK, uns 10 Euros. A ma dreta hi ha un mostrador de la Coca Cola, però el cert és que en molts supermercats d'Islàndia la guerra Coca-Cola vs Pepsi és molt ajustada. Més que a Catalunya. També hi trobareu refrescs amb gustos "vermells" de fruites del bosc, un clàssic dels països escandinaus. |
Gaudit de Skógafoss i aitpats a Skógafoss, el viatge continua avall. Fins a Vík veureu que passeu per tres llocs destacats. Un és l'atracció turística consistent en les restes d'un avió que es va estavellar a la platja, prop d'aquí. Una altra atracció que ja us cridarà l'atenció és la glacera de Sólheimajökull, i el tercer element que us trobareu és la platja de Reynisjfiara. La glacera la visitarem de tornada, i a la platja hi anirem després de passar per Vík a deixar-hi les maletes. I pel que fa a l'avió ... sincerament, vam passar de visitar-la. De totes maneres, si voleu anar-hi és fàcil.
Està uns quilometres més avall, a la platja Solheimasandur. En aquest cas us la trobareu a mà dreta, a 10 minuts de cotxe. Veureu un aparcament prop de la carretera i un camí que hi porta, però penseu que haureu de caminar molta estona perquè l'avió està a uns 4 quilometres a peu. Per cert, l'avió era un aparell militar nordamericà que es va quedar sense fuel, i va caure en aquesta platja de sorra negre el novembre de 1973. Tots els passatgers van sobreviure.
I després d'aquesta possible visita, o no, emprenem l'ultim tram d'uns 30 quilometres i arribem a...
3 VÍK
Ara si... ja ho podem dir: de Vic a Vík!!Som a la ciutat més al Sud d'Islàndia. Vík. O també, en versió llarga, Vík i Myrdal, segurament l'únic nom en islandes fàcil de pronunciar a la primera. Vík és petit. Uns 300 habitants. Però té molts serveis pensats per als visitants, que poden ser perfectament dos mil.
Veureu que hi estan construint molt i com tots els pobles d'Islandia, tenen les cases espaiades i els carrers més o menys definits. Per la seva posició estratègica, els comerciants de Vik van tenir durant molts anys una relació molt estreta amb la costa britànica, per això, si us plassegeu prop de la platja, hi trobareu un petit monument per honorar aquest agermanament comercial entre illes.El poble no té massa res, més enllà de l'esglesia que, segons diuen, seria l'únic que quedaria dret si algun dia el volcà Katla hi torna. No per res eh? Bàsicament perquè està dalt d'un turó.
 |
| L'esglesia de Vik amb boira, ocell i cotxe turístic tapant-la. La foto la vam fer des de la gasolinera del poble. (Per cert... sí, a Vík hi ha gasolinera. I força concorreguda) |
Què té d'especial? doncs que és de sorra negra, volcànica, aquí en teniu un primer pla picat:
Això és molt especial? No del tot. Si més no a Islàndia. (A la costa Brava o Daurada seria notícia, i segurament no pas agradable) però aquesta platja, gran, amplia, i freda, ens mostra un dels atractius d'aquest punt meridional, que se'ns dibuixen a la dreta, just al final de la muntanya. Són les 3 pedres de Reynisdrangar, o els Trolls de Vík, unes formacions basàltiques que sobresurten amb formes fantasmagòriques. Hi ha diferents llegendes sobre les pedres, però el cert és que, quan cau la nit (cosa difícil a l'agost) o el dia és fosc i tapat (cosa fàcil tot l'any) tenen un punt de màgia:
La imatge dels Trolls des de Vik és coneguda, però la fama de les pedres de Reynisdrangar arriba sobretot per la platja de l'altra banda, Reynisjara:
La mateixa imatge des de la banda oposada, ja a la platja de Reynisjara, i ara amb sol. A la foto de dalt s'hi veuen 4 formacions basaltiques que sobresurten. A la de sota, només dues, però un efecte òptic. Però hi són, ja ho podeu creure. De vegades l'objectiu no és compatible amb evitar que aparagui a la foto algun dels 1.000 turístes dels voltants. Per cert, els Trolls de la llegenda són tres (per bé que nosaltres sempre n'hem vist quatre).
4 PLATJA DE REYNISJARA
Per anar de la platja de Vik a la de Reynisjara cal agafar el cotxe o bé caminar per un sender que va per sobre la muntanya i que dura una hora aproximadament. No es pot vorejar d'una platja a l'altra per les roques on hi ha els trolls. Per tant, agafarem la carretera 1 en sentit Reykjavík, i refarem un tros de camí. Molt poc, uns 5 minuts fins que trobarem de seguida el trencant de la carretera 215 que ens acosta novament cap al mar, amb un rètol on hi diu Reynishverfi. Al cap de poc ja veureu un aparcament immens amb molta gent. El motiu, més enllà dels Trols, la mateixa platja immensa, i també unes formacions basàltiques amb cova inclosa al penya-segat, que per altra banda estava ple de frarets, un ocell mig pinguí, endèmic de l'illa. 
🙉 ATENCIÓ
Observació Cebolleta:
Els frarets són uns ocellets que estan penjats als penya-segats en grups. Vam observar com, sovint sortien a volar, donaven una volta, i tornaven novament al penya-segat. Pero sense res per aportar a ningú: ni peixets, ni cucs, ni res.
Alhora, també en varem veure alguns a l'aigua, nedant, que de cop se submergien i tornaven a aparèixer al cap d'uns segons (tenen unes potes molt de pinguí que els deu facilitar nedar). Vam cronometrar-los, i el que va aguantar més estona sota l'aigua s'hi va estar 24 segons. No us en mostrem cap fotografia perquè estaven massa lluny i ens han sortit pitjor que les foques de la Ruta 2, que ja és dir.
 |
| Visió complerta del penya segat de basalt i els tres trolls. Això amb un dia excepcional |
Si voleu passejar per la platja i pels voltants, teniu opcions amunt i avall. Després d'això, el primer dia d'aquesta Ruta 4 s'acaba. Demà, plat fort.
DIA 5
5 FJALLSARLÓN
L'objectiu del dia són les glaceres i les llacunes del gran espai de neu i gel d'Islàndia, el parc de Vatnajokull. Sortirem de Vík i tornarem a dormir a Vík mateix, i això ens escurça el temps de viatge, que serà d'unes 5 hores, entre l'anada i la tornada.
El camí és simple: seguir tirant en sentit Est per la carretera 1. Penseu que quan sortim de Vik estem sota la glacera de Myrdarjokull, que és petita, i ens dirigim a la glacera veïna de Vatnajoküll, l'espai de neu i gel més gran, que ocupa un 10 per cent de l'illa. O sigui que els paisatges que ens esperen durant el viatge són impressionants.
El recorregut és, clarament, de posar el CRUISE a 90 Kms/hora i anar tirant. Durant el trajecte anireu veient les glaceres a les parts altes de les muntanyes, veureu també les llengües de gel que en alguns casos arriben a molt poca distància de la carretera, i travessareu ponts estrets per sobre de rius sorgits del desglaç. Notareu que alguns estuaris són immensos, i no és per menys: són fruit de les grans avingudes d'aigua, gel i pedres, de quan les glaceres s'han fos per les erupcions. Els efectes són devastadors, però el paisatge que deixen amb el temps és únic.
Un lloc per fer una pausa i fer un cafè a mig camí és l'encreuament de carreteres de Kirkjubaejarklaustur. Aquí, si us hi voleu parar - nosaltres no teniem temps més enllà d'un cafè- s'hi troba una formació volcànica curiosa. Són les típiques barres de basalt que hem vist a la platja de Reynisjara, però talladesarran de terra de manera que semblen una espècie de parquet, com un terra d'esglesia. De fet el lloc es diu Kirkjugolf (terra d'esglesia) i a poca distància de la rotonda, a la carretera 203, hi ha l'aparcament per arribar-s'hi. Estem parlant de res, uns 600 metres.
🙈ATENCIÓ
Apunt cebolleta ramader:
Com haureu notat a aquestes alçades de la pel.licula, el bestiar més habitual són els cavalls, els xais, i en menor quantitat, les vaques. Els xais no van en grans ramats, sinó en grups petits, normalment de tres, i estan molt disseminats, com les cases i els pobles. Durant aquesta Ruta 4 en vam poder fotografiar uns de ben a prop que se'ns hi van posar bé i tot.
Després de la parada tècnica a la localitat de Kirkjubaejarklaustur (topònim que es traduïria com Eslgesia-Granja-Claustre) el viatge continua cap a l'Est, sempre per la 1, i en direcció Hof i Höfn. Fins ara les grans glaceres que hem anat veient de lluny a l'esquerra eren de les de Myrdal, però ara ja vindran les del parc de Vatnajökull, i aquestes les veurem de ben a prop.
Al cap d'una hora de ruta, quan ja arribem a destí, divisarem des del cotxe els primers 'tastets': les glaceres de Skastafell, que se us plantaran davant dels nassos:
Si voleu contemplar-ho més a la vora, també us hi podeu arribar agafant un trencant a l'esquerra que porta cap al parc natural del mateix nom, per la carretera 998. A més de la glacera, l'indret també té uns salt d'aigua combinat amb una paret de bassalt molt impressionant.
Després d'això, passem per Hof i els seus hotels construïts i en construcció, i ja connectem amb la zona d'extasi total: les grans llacunes. D'entrada, us adonareu fàcilment, mentre conduiu, que a mà esquerra es van imposant enormes muntanyes blanques amb les seves glaceres penjant. No us estranyeu... passeu pel costat del cim més alt d'Islandia.
Al cap d'uns pocs quilometres veureu un trencant a mà esquerra que anuncia l'indret (Fjallsarlón) i també un servei de barques (Fjallsárlón Iceberg Boat Tours). Agafeu aquest camí de terra i al cap de no res ja veureu, com sempre, un aparcament i un punt de servei. A partir d'aquí, seguiu el caminet que us marquen i extasieu-vos:
Al cap d'uns pocs quilometres veureu un trencant a mà esquerra que anuncia l'indret (Fjallsarlón) i també un servei de barques (Fjallsárlón Iceberg Boat Tours). Agafeu aquest camí de terra i al cap de no res ja veureu, com sempre, un aparcament i un punt de servei. A partir d'aquí, seguiu el caminet que us marquen i extasieu-vos:
Tota aquesta zona està plena de llacunes glacials on hi desenvoquen les glaceres. No cal dir que són enormes i que sempre tenen trossos de gel flotant-hi, petits iceberg despresos del frontal de la glacera. Tots els llacs acaben desembocant al mar.
Ara estem a Fjallsárlón, que vol dir 'llacuna de Fjallsá', i la glacera de sobre que l'alimenta és la Fjallsjökull, en català, "glacera Fjallsá". Això és només una petita part de tota la gran glacera del Vatnjajokull, que se'ns dibuixa de forma imponent a la part superior de la foto. Prop d'on som hi ha, com comentavem abans, el cim més alt d'Islàndia, el Hvannadalshnúkur (2.109 metres). I a la nostra dreta hi veiem la gran glacera del parc de Vatnajökull, una massa de gel inabastable que alimenta la llacuna de Jökulsárlón, la nostra propera parada. La foto és inevitable:
🙊ATENCIÓ - Consell cebollètic
Davant de tanta magnificència entraran ganes d'anar a tot arreu. Per caminar i voltar, que no quedi, es pot voltar per força llocs. Ara bé, no us deixeu auto-enganyar: com passa també al Pirineu, aquella muntanyeta que sembla que està aquí mateix, en realitat està a més d'una hora de caminada. De totes maneres, si us voleu enfilar per les glaceres o navegar per les llacunes, sapigueu que hi ha molta oferta i variada. Això sí, millor reservar-ho abans.
6 JÖKULSÁRLÓN (GLACIER LAGOON)
Per anar fins a la llacuna de la glacera n'hi ha prou en buscar novament la carretera 1 i continuar amunt en direcció Hofn. Al cap d'uns 10-15 minuts creuareu un pont sobre un 'riu' molt especial amb trossos de gel flotant-hi: el que connecta aquest gran llac amb el mar. A la banda del mar veureu trossos de gel a la platja (després hi anirem) , i a la banda de muntanya un paisatge espaterrant: la gran llacuna de Jökulsarlón plena d'icebergs amb la glacera al fons:
La llacuna de la glacera és la més gran d'Islàndia i fa uns 18 quilometres quadrats. També és la més profunda (uns 250 metres en el punt més fons) i està creixent per moments. Es calcula que en gairebé 50 anys s'ha multiplicat per quatre. De fet això va lligat amb un fet dramàtic: la retirada de la glacera. Antigament, el gel arribava fins al mar. Ara ha retrocedit més d'un quilòmetre, però ha donat lloc a aquest llac impressionant.
En arribar, evidentment el primer que et trobes és un aparcament àmpli, el segon que et trobes és una gran multitud - amb orientals encapçalant el rànquing de guiris - i el tercer que et trobes és una oferta variada de serveis, inclosos uns lavabos públics impecables.
 |
| Visió parcial del llac |
 |
| Iceberg i glacera al fons, vistos des del vaixell |
 |
| Iceberg vist del del vaixell. El blau el provoquen les bombolletes d'aire atrapades per la pressió del gel. |
Que ningú es pensi que el vaixell et porta fins a tocar la glacera, ni tampoc a tocar algun dels icebergs que floten per l'entorn, ni molt menys. Evidentment t'hi acosta més, sobretot els icebergs, però per seguretat sempre s'estan a una distància prudencial. I és que, com sabeu, els icebergs només ensenyen un 10 per cent d ela seva mida, i tota la part que queda submergida sempre és un risc. A més, son molt capritxosos, sense solta ni volta, de cop veus que un iceberg es comença a bellugar tot sol, al marge de la resta. Segurament per les corrents de sota que l'empenyen. De fet, un cop que erem aturats al mig del llac escoltant les explicacions dels guies, un petit iceberg va decidir que volia xocar amb nosaltres. Venia lentament però sense contemplacions, i va obligar al conductor a sortir d'allà.
De totes maneres, encara que no pugis arribar fins al frontal de la llengua de gel, el vaixell si que et permet veure panoràmiques que t'ajuden a copsar la magnitud de tota la glacera:
Durant el trajecte aprens força coses. Per exemple, que molts dels trossos de gel que floten pel llac tenien entre 600 i 1000 anys d'antiguitat. També que aquesta gran glacera, com la majoria (no totes) de glaceres de tot el món, està reculant a marxes forçades.
Mentre naveguem veiem de prop icebergs negres, però aquesta negror no té res a veure amb la pols i el fang, sinó que té l'orígen en la cendra dels volcans: Quan hi havia hagut una erupció i l'aigua tèrbola de color negre es tornava a congelar, el gel acabava agafant també el mateix color. (Al tercer dia d'aquesta Ruta 4 veurem de ben a prop una glacera negre.)En un moment de la ruta, la guia ens va mostrar un bloc de gel de Jökullsárlón. Era d'uns 600 anys i era tan transparent que gairebé hiponitzava. I saludable! en vam fer trossets petits i ens els vam beure. Si haguessim tingut tònica i ginebra, ens hauriem fet una beguda On the rocks, collita de l'any 1418 d.C. Més o menys. Bona anyada!!
🙉🙈ATENCIÓ
Obseravació Cebolleta
Com us hem dit, els icebergs van a la seva. Ho vam comprovar in situ, ja des de al costa. Al davant teniem dos blocs de gel separats d'uns 2 o 3 metres. Estaven pasturant tranquil·lament pel llac quan de cop, un dels dos, comença a moure's i a posar la directa cap al riu que connecta la llacuna amb el mar. Això mentre l'altre bloc es quedava immobil. Al cap de pocs minuts, el bloc que havia començat la marxa ja havia agafat els ràpid de riu i va acabar xocant amb un altre iceberg que estava encallat al mig de la corrent. Al GIF de sota podeu veure un petit fragment de l'impacte, caçat pels nostres intrèpids càmeres:
En paral.lel al riu que connecta la llacuna amb el mar hi ha un caminet que porta cap a la platja. De fet hi ha diversos accessos a la platja a banda i banda de la desembocadura. Val la pena anar-hi? Oi tant. Per dos motius:
El primer motiu: Veure l'espectacle de les onades picant amb els blocs de gel que aconsegueixen arribar-hi.
Comprovareu que alguns fragments de gel arriben a estan en terra de ningu: encara toquen l'aigua però ja estan encallats a la sorra, de manera que molta gent s'hi enfila al damunt i s'hi fa fotografies. No és cap "azaña bélica" però aneu en compte i comproveu que la base del bloc de gel és sòlida pels quatre costats.
El segon motiu: els trossets de gel brillants a la sorra:
Aquesta platja rep el nom "turístic" de "Platja dels Diamants" perquè els trossets de gel petits, en contrast amb la terra negre, els donen molt relleu. Habitualment tots els noms turístics exageren les coses, però en aquest cas, cal reconeixen que s'hi acosten bastant. Realment ho semblaven força, però no... no ho són.
Un cop ens hem embolicat el dit per combatre la tendinitis provocada per tanta fotografia, s'acaba el cinquè dia. Cap a Vík xino-xano. Només un parell de qüestions: a més de Vik, hi ha molts altres indrets amb hotels i establiments per passar-i la nit al llarg de tot el trajecte, com per exemple Hof o Skaftafel, són llocs que també fan compatible la ruta, depèn una mica del menú que es munti cadascú. Això va al gust del consumidor. D'altra banda, si al viatge d'anada del matí us han quedat fotos al tinter, ara és un bon moment per enganxar les muntanyes i les glaceres des del cotxe perquè apareixen per la banda del copilot.
Si arribeu a Vík abans de les 9 encara podreu menjar alguna cosa al Grill de davant la gasolinera. Però sapigueu que a les 21:00:00 tanquen la cuina puntualíssimament. El fet que a l'estiu el dia duri tantes hores, i que a les 9 encara sigui ben clar, pot despistar els turistes mediterranis, però no pas als treballadors islandesos.
DIA 6
7 SOLHEIMAJÖKULL
Aquesta jornada no serà tant extensa pel que fa al planning de parades i visites, però sí que ho serà per sensacions. El dia abans hem col·lapsat la vista i el dit índex amb la neu, les llacunes, el gel, el mar, les ones i les glaceres... però potser ens hem quedat amb les ganes d'arribar fins a una glacera. De tocar-la, trepitjar-la... Avui ho podrem fer.
Ho farem sense necessitat de contractar guies. Però ep! estem parlant d'un tastet petit eh? Evidentment, si parlem d'enfilar-nos per una llengua, aleshores cal anar equipat, calen grampons, piulets i si no s'és un expert, millor anar amb guies de la zona. D'oferta (i sobretot també de demanda) no en falta pas. Ja ho veureu.Anem a una de les llengües del Mýrdaljökull, la gran muntanya de gel situada sobre Vík i Mirdal. Si agafeu un mapa, o fins i tot si feu una ullada al satèl·lit, es tracta d'una llengua que surt de la part inferior esquerra de la gran taca blanca de la Myrdaljökull. La gràcia de tot plegat però, és que la llengua de gel ara mateix és de color negre:
Per arribar fins aquí, n'hi ha prou en mitja horeta. Sortim de Vík per la 1 en direcció Reykjavík, i al cap d'uns 30 quilometres, passat el pàrking per anar a veure l'avió estavellat de la platja, veurem un trencant a mà dreta que ens enfila cap a la muntanya. El cartell ja indica "Sólheimajökull" i la carretera és la 221.
El camí és d'uns 5 quilometres fins que arribem, com sempre, a un aparcament amb diferents equipaments i serveis de guia per la glacera. A partir d'aquí, cal caminar una mica. Si hi aneu a l'estiu, veureu moltes expedicions més o menys professionals (menys que més) que, amb grampons i piulets, s'endinsen cap a la glacera.En el cas d'avui, veiem com el frontal de la glacera és negre perquè el gel que està arribant-hi prové d'un període d'erupcions i cendra negra, suposem que del volcà Katla. La llacuna de sota el fronta és d'aigues tèrboles. Res a veure amb la blavor del dia abans. És una glacera més petita i accessible, però a mesura que ens hi acostem ens adonem de les dimensions reals de tot plegat, tal i com mostra aquesta foto amb un exemplar humanoide que ens ajuda a fer la comparativa:
 |
La part de la glacera que es veu a la fotografia és només un fragment, lateral de tota la part frontal de la
llengua de gel. Per sobre d'això hi ha centenars de metres de glacera.
|
La imatge superior és del lateral dret, des d'on surt el camí que accedeix a la part superior Sobre nostre comencen centenars de metres de llengua que connecten amb tot el circ de Mýrdalsjökull.Si vas per lliure i poc equipat, com el nostre cas, el més assenyat és limitar-se a caminar una mica per la part inicial, i per un dels extrems. De fet, abans d'arribar-hi ja hi ha rètols que desaconsellen endinsar-se per la llengua de la glacera, cosa que a nosaltres ni se'ns passa pel cap, vistes les dimensions i com, efectivament, la part final és una barreja de gel, sorra, cendra i aigua que corre per dalt i per baix.
En tot cas, el pas de la terra ferma a la glacera és zero complicat. Vas seguint el camí i de forma natural, les muntanyetes que primer eren de terra ferma, comencen a ser de gel.
Inicialment l'aspecte no canvia gaire perquè tot, terra i gel, està cobert per sorra negra. Però al cap de no res ja ets conscient que camines pel gel, sobretot quan t'adones que sota els teus peus hi circulen recs d'aigua, i quan retires un dit de fang del terra i a sota hi descobreixes un gel blanc i transparent.
De recs d'aigua n'hi ha molts. Alguns són petits i van per la superfície, com mostra la foto del costat, i d'altres són com petits rius i es van per sota nostre, com mostra la fotografia de sota. En aquest darrer cas, podriem dir que no son bé bé aigues subterrànies, sinó aigües subglacials...
Alguns guies que ens veuen caminar per aquí arrufen el nas. Ens adverteixen que anem en compte i que sobretot, no ens enfilem més amunt. Cap intenció. A Finlàndia vam anar a la glacera de Briksdal, molt concorreguda, i l'accés al gel estava prohibit, amb el pas barrat. Imaginem que això tard o d'hora també passarà aquí.
 |
| El futur de les glaceres? el veig negre!! |
De tornada, fem una aturada als plafons on, com sol ser habitual, donen dades sobre l'indret. Ara estem a uns 500 metres de la glacera, al costat del pàrquing. Mentre llegim els retols, al costat nostre hi ha una parella de catalans llegint el mateix: "Aquí hi diu que fa 30 anys la glacera arribava fins aquí". Uns 20 metres a la dreta, un altre grup de catalans aprofita una de les taules de pic-nic per dinar. "A Lleida han arribat als 40 graus" s'expliquen. Dins del cotxe, el termòmetre diu que al Sud d'Islàndia estem a 16 graus. Ja é això... La glacera ha reculat 500 metres en 30 anys.
8 REYKJAVÍK
A partir d'aquí, el que ens queda és tornar cap a Reykjavik. Si us plantegeu el dia amb calma, podeu llogar (amb temps) una de les excursions guiades que fan per aquesta glacera. N'hi de dues o tres hores a partir d'uns 10.000 ISK (uns 80 Euros) sempre que no hagueu d'afegir-hi gaires extres. Això sí, el minim d'edat són 10 anys.Una altra opció de tornada és aturar-se en alguna de les cascades que hem marcat pel viatge d'anada. De fet, en funció de com es vulgui plantejar l'agenda es pot intercanviar alguna parada del viatge d'anada pel de tornada. Això depèn del que vingui de gust, si tenir un dia més carregat d'experiències, o bé pensar en una tarda més tranquila a Reykjavík, com sempre amb el permís de l'hora del vol de tornada, és clar.
La tornada des de Vik (refer la carretera 1) és d'un parell d'horetes. Fàcil: CRUISE a 90 Kms/h i apa, a gaudir de la carretera 1, que ara ja ens la coneixem una mica ;-)
Per acabar aquesta llarga ruta número 4, us mostrem com sempre una estampa de la ciutat on avui passarem l'ultima nit d'aquest CAT d'Escapada, Reykjavík. D'aquesta urbs ja en parlarem a l'ultima ruta, la número 5.
