Troba'ns a catdesetmana.cat

Les propostes del CAT de Setmana les pots trobar també a la nova web catdesetmana.cat
____________________________________________________
Fast track to:

Barcelonès/Baix Llobregat fins a la Creu d'Olorda i la Pedrera dels ocells (Collserola)

Heus aquí una sortida breu, per fer gana i un raconet per després anar a dinar o esmorzar: enfilar el Puig d’Olorda, on hi ha la creu del Puig d’Olorda, des de l’ermita de Santa Creu d’Olorda.



🔀 Recorregut: 2,4 quilòmetres
🔝 Desnivell: 105 metres  
🔄 Ruta Circular
🔛 Data: 2018 
🚲 Es pot fer també en bici: Si

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: EliziR


Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):

😸 CAT de Setmana per Barcelona: el Passeig de les Aigues (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona: de Can Cuiàs al Turó de Castellví (Collserola)


➔ Sortida per fer en parella, amb la família, els amics, o en solitari. No té secret ni dificultat. És una sortida metropolitana, encara al Parc de Collserola, per la banda del Baix Llobregat, just en un punt que està a cavall de tres municipis. Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Barcelona.  A grans trets, pujarem un petit cim que ens donarà una perspectiva poc habitual: el tram final del Llobregat just a sobre de Molins de Rei i Sant Feliu: Riu Llobregat, carreteres, autopistes, fàbriques, autopistes, ferrocarrils, i horts, amb el mar i l’ampliació del Port de Barcelona de fons.

En realitat pujarem la muntanya que hi ha sobre una de les imatges que molta gent té al cap quan passa a 100 per hora per la B-23 o per l’A2: la fàbrica abandonada de ciment que es veu enfilada just per sobre de Molins de Rei.

El punt de sortida és l’ermita de Santa Creu d’Olorda. S’hi pot pujar des del Baix Llobregat, des de Sant Feliu (carretera de Sanson), des de Molins i també des de Barcelona. Si veniu de la capital, cal agafar la carretera de Vallvidrera i just abans d’arribar a dalt, agafar un trencant a mà esquerra (La famosa BV-1468) que ja indica Molins de Rei. Continueu per aquí uns 6 quilometres (10 minuts en cotxe) i arribareu a l’ermita.  Busqueu lloc per aparcar i deixeu el cotxe on pugueu. Segons a quina hora hi aneu, ja ho trobareu ple de gent: canalla jugant, algú fent barbacoes, d’altres prenent alguna cerveseta... és un punt de lleure amb restaurants, i punt de sortida d'aquest CAT de Setmana. 

RUTA CIRCULAR



La ruta comença i acaba al mateix punt. És circular. Surt del mateix pàrquing, amb un camí molt ample amb un cartell ben clar. Fixeu-vos que només de sortir, a mà dreta s’hi veu un caminet que s’enfila muntanya amunt. Doncs bé, Per aquí és on sortirem novament un cop acabem aquesta ruta circular. (Ruta que evidentment podeu fer del revés si comenceu a enfilar per aquí). 

 Aquí comencem a caminar, a ma dreta, el camí per on sortirem quan tornem.

Aquest primer tram coincideix amb la “carretera de Sanson” És camí planer, ample, agradable i força transitat. Al cap d’una estona veureu que el camí es bifurca. Cap a l’esquerra, muntanya avall, hi continua la carretera de Sanson per anar cap a Sant Feliu, que NO agafarem. (A menys que volguem fer una escapada per veure la fàbrica abandonada de més a prop). Continuarem pel camí de la dreta per la muntanya. Poc després passem pel costat d’unes basses que ens queden a mà dreta – quan hi anem nosaltres, a l’hivern de 2018, estan força plenes d’aigua i amb capgrossos – mentre que a mà esquerra ens queden vistes al Baix Llobregat:



A primer pla, a sota, ens queda la fàbrica que solem veure sempre enfiada des de les autopistes de baix, quan fem cues per entrar a Barcelona, o al revés, quan tenim la calçada neta però no podem passar de 80 encara que no hi hagi ni Deu. Al cap d’uns metres, veureu que el camí es bifurca novament. Nosaltres, cap a la dreta, per enfilar el petit cim. Quatre ziga zagues i de seguida sereu a dalt. El primer que veureu: una torre de vigilància d’incendis forestals, unes roques, i una creu:

 El cim, vist a contrallum a pocs metres d'arribar-hi.

Les vistes permeten veure cap al Llobregat, però també cap a Collserola: la perspectiva de Barcelona i la muntanya és força angulada, de manera que alguns elements costen una mica més de situar. Per sort, el dia que hi vam pujar ens vam trobar un “savi desconegut”, un d’aquells senyors que, literalment, ho coneixen tot: com es reconeix el Tibidabo des d’aquest punt on ens trobem, quan es va construir, on queda Sant Cugat, quina és la llera nova i la llera vella del Llobregat, d’on són els constructors Hutchison que han fet l’ampliació del port, quin tipus de carbó treien de les mines d’Ogassa al Ripollès... tot, tot, tot.

El camí de tornada, mrant cap al Nord. Al fons: el perfil de Monserrat i de la Mola









De tornada, hem de refer un tros de camí. No massa, i al cap d’uns metres agafar un caminet a la dreta per continuar la ruta circular. Aquí tindreu les vistes cap al Nord: Montserrat, el Vallès Occidental, la Mola... i més a la vora unes formacions més terroses, per on també s’hi escapen multiples caminets i desnivells, com mostra la foto de sobre.

TRAM FINAL AMB SORPRESA

Quan ja arribem al final -i ja sentim de nou el xarrabascat de la zona d’esbarjo on hem aparcat el cotxe – veiem a mà esquerra que estem situats sobre un petit barranc. Vigileu si teniu vertígen. El desnivell no és res de l'altre mon, però no hi ha cap protecció. A baix, un petit mirador pensat per mirar cap on som nosaltres, i al fons, unes basses d'aigües amb colors una mica sospitosos:

 Vista de les basses des de dalt del barranc. 

En realitat, aquest barranc és artificial. Es una antiga pedrera, un tros de muntanya “esborrada” per l'home, una "neteja" que ens permet veure, just davant, l’ermita de la Creu d’Olorda – des d’aquí es veu com està força feta pols – i just a sota mateix, sota el barranc, unes basses d’aigua amb colors, diguem-ne, ferruguinosos.

Què serà serà... ? Ho descobrim al cap d’una estona, quan arribem al final del trajecte. De fet, arribar fins al final ja és qüestió de pocs minuts.

Quan ja estem a punt d'acabar la caminada se'ns presenta aquesta perspectiva de l'ermita.

LA NEGRA I CURIOSA PEDRERA DELS OCELLS

Un cop acabat el recorregut, i abans de fer una merescudíssima cervesa/coke/aigua de litines/schewppes/Nordic Mist o el que vulgueu, feu una cosa: des del mateix pàrquing, agafeu el camí que porta cap al restaurant de la masia Can Portell. Només d’agafar aquesta carretera – als migdies dels caps de setmana hi ha molt cotxe aparcat - veureu a mà esquerra un petit accés al mirador que abans veiem des de dalt.

Tal i com es veu a les fotografies: Des del mirador veiem el forat que l'home ha fet a la muntanya, i el barranc d’on abans érem al capdamunt (des d’aquí descobrireu que la pedra del barranc és ben negra).

En realitat, aquest tros de muntanya “esborrada” per l’home havia estat una antiga pedrera i també una antiga mina des d’on s’hi extreia betum i que es va acabar excavant a cel obert.

 Imatge del barranc, amb la pedra negre. Abans erem just a dalt
MUNTANYA BEN APROFITADA

Això explica que aquesta part de la muntanya estigui esborrada i sembli un espai similar a un teatre grec. De fet, la forma d’arc va fer plantejar que l’espai es convertís en un teatre a l’aire lliure. Però no va tirar endavant. Ara l’espai és una espècie de reserva natural, amb força aigua.

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

Fins aquí aquesta ruta que inclou un munt de curiositats, descobertes inesperades, vistes poc habituals per a molts, i una oxigenació ràpida per als que visquin “en el mundanal ruido” i desitgin una desconnexió express.

Com sempre, per acabar quatre dades:

-El cim està a uns 450 metres d’alçada i la durada de l’excursió, una horeta curta. Sempre depèn de l’estona que us quedeu fent el badoc dalt del puig.

-Si voleu menjar alguna cosa: a la mateixa zona de l’ermita hi ha establiments amb taules i terrasses a l'aire lliure, i prop d’allà també hi ha restaurants. En alguns casos però, com a Can Portell, val més que abans hi truqueu perquè sempre ho tenen ple. Sembla que des d'alguns dels menjadors tenen unes vistes molt atractives de l'entorn. 

Gerard López i Fageda



Cap comentari:

Publica un comentari

😺 Et cal algun detall més?
😺 Hi trobes a faltar alguna dada rellevant?
😺 Has detectat algun error?
😺 Has quedat extasiat/ada?
😺 O simplement hi vols dir la teva?

🙈 No et tallis. Diga-hi la teva a l'espai de comentaris.


____________________________________________________

⛪ L'ESTAMPA del CAT de Setmana: El riu Ges

😸 Comarca: Osona
😺 Data: Juny 2020

Racons d'un fidel afluent del Ter

Racons d'un fidel afluent del Ter
Entre Sant Vicenç i Torelló, el riu Ges (afluent del Ter) ofereix estampes com aquesta, amb el permís d'un bon juny plujós. Clica sobre l'aigua i descobreix un CAT de Setmana resseguint el Ges per Forat Micó fins a Vidrà
____________________________________________________

Una del CAT de Setmana a Instagram:

View this post on Instagram

Salt del molí de Salgueda �� Juny 2020

A post shared by CAT de Setmana (@catdesetmana) on

____________________________________________________