Troba'ns a catdesetmana.cat

Les propostes del CAT de Setmana les pots trobar també a la nova web catdesetmana.cat
____________________________________________________
Fast track to:

Barcelona emboscada entre Can Cuiàs i el turó de Castellví (Collserola)

Aquesta sortida és telescòpica per una part més interior de la serra de Collserola, que circula pel terme municipal de Barcelona, però està molt a cavall del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Extensible com les antenes o les canyes de pescar que vas obrint per trossos. Al gust del consumidor. Pots fer-ne només un primer tram de mitja horeta, sumar-hi el segon de 15 minuts més i girar cua, o bé acabar de fer la resta i donar la volta.



🔀 Recorregut: 5,7 quilòmetres
🔝 Desnivell: 144 metres  
🔄 Ruta circular en un 80 per cent
🔛 Data: 2018
🚲 Es pot fer també en bici: Sí

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No 
🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: dumingu 


Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):

😸 CAT de Setmana per Barcelona del Turó d'en Corts a St Pere Martir (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona pel pantà de Vallvidrera (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona pel camí del Salze (Collserola)
😸 CAT de Setmana pel Barcelonès/Baix Llobregat: la Creu d'Olorda (Collserola)


➔ En la seva màxima extensió, aquesta ruta és gairebé circular, la major part per pista ampla (també per algun tros de carrer asfaltat)  que connecta diferents vessant de Collserola: va des de la Masia de Can Cuiàs, a la carretera de Molins (Vistes cap a la Torre de Collserola) fins al Passeig del Pi Forcat, a Vallvidrera (Vistes a la part vallesana), tot passant pel camí de Can Llevallol, pel costat del Turó/Pujol de can Castellví, i pel camí de Can Pasqual (Vistes al Baix Llobregat). En general, són pistes i caminets, gairebé sempre emboscats. Si la feu tota, us hi estareu una hora i mitja, aproximadament. Com sempre, depèn de si feu més o menys el badoc.

DE CAN CUIÀS AL MAS SAURÓ

Aquest primer tros, de color vermell al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és molt planer i agradable. Són uns 25/30 minuts de passejada per recórrer uns 1.600 metres. Surt del costat de la carretera de Molins (BV-1468), just en un pàrquing a mà dreta venint de Barcelona, situat sota la masia de Can Cuiàs. Veureu que hi ha rètols amb plànols per fer-hi excursions i que a la banda esquerra, just sota la casa, en surt un camí separat per una cadena. 


Si hi aneu en cap de setmana comprovareu empíricament que hi sol haver-hi molt  caminaire i molt ciclista perquè és una pista ampla i planera, coneguda com el camí de can Llevallol: trams més descampats amb atzavares, trams de roures i alzines, i trams amb estampes del Tibidabo i la torre de Collserola. En una d’aquestes vistes, al cap d’uns 10 minuts de trajecte, ens crida l’atenció una petita nau abandonada a mà dreta:


🙉 Apunt històrico-cebolleta: L'aigua de Can Llevallol.  

La nau és una antiga planta embotelladora de principis del S.XX, que aprofitava l’aigua de la font de la font de Can Llevallol, situada allà mateix. Quan els experts documentalistes del CAT de Setmana hi vam passar no teníem ni idea del que era, però després, un cop als quarters generals, ho vam buscar una mica, i vam trobar una referència en el blog TotBarcelona

Al cap d’uns minuts, entre les ziga-zagues pel mig del bosc, ens trobarem un trencant a mà esquerra, amb indicadors per anar cap al Pujol de Can Castellví. Si fem la ruta sencera, d’aquí a una horeta acabarem apareixent per aquí. De moment en prenem nota i anem tirant endavant, esquivant ciclistes, parelles de senyores explicant misèries dels fills, joves solitaris que entrenen per a alguna cursa inhumana, i famílies més o menys nombroses i/o escandaloses... fins que arribem al final del primer tram: el Mas Sauró.

DEL MAS SAURÓ AL PASSEIG DEL PI FORCAT

Quan arribem al mas Sauró, ens trobem un tram asfaltat amb una parada de bus de barri, i una residència. Veureu que podeu tirar avall i anar fins al pantà de Vallvidrera, que està a tocar (us pot interessar el CAT de Setmana pel pantà de Vallvidrera) o bé continuar per l’esquerra i connectar amb un altre pista forestal: el camí de Can Pebràs, una via tancada al trànsit, com mostra la fotografia de la dreta. Aquest segon tram, de color verd al mapa, són uns 15/20 minuts de caminada, per recórrer uns 1.000 metres. Veureu que la ruta discorre per una zona també boscosa, que ja és més propera a la vessant de Vallvidrera i les Planes (per entendre’ns: a la nostra dreta, uns metres més avall, hi ha la C-16 i els túnels de Vallvidrera).


Al cap de pocs metres de recorregut veureu que el camí es bifurca. Doncs bé, sapigueu que la nostra aposta és el camí de l’esquerra, que s’enfila i puja una mica de cota (fins ara hem estat molt ben acostumats per un camí gairebé planer al 100%). Com mostra la foto superior, aquest tram travessa  un bosc molt 'net'. Hi ha alzines, pins i roures... però a diferència de molts boscos del país, aquí el sotabosc està molt “esbrossat”. 

Al cap d’un quilòmetre, aproximadament, arribem al final d’aquest camí i del segon tram. Ens ho indicarà una cadena que, once again, separa la pista de l’asfalt. Hem arribat de nou a “la civilització”. Ara som en un carrer d’una zona urbanitzada: El passeig del Pi Forcat, una carretera/carrer de molts revolts amb cases a banda i banda, que s’enfila per la muntanya. I sí, comprovem que fins aquí també hi arriba el bus de barri de Barcelona.

DEL PASSEIG DEL PI FORCAT FINS AL TURÓ/PUJOL DE CAN CASTELLVÍ

Agafem el passeig del Pi Forcat per la nostra esquerra, de pujada. Ara passem pel tros menys interessant: Són uns 600 metres gairebé tots asfaltats, que ens polim amb un quart d’hora com a màxim. Al mapa hi surt de color gris i és el tros amb més desnivell de pujada.

Aquest carrer, a banda de tenir un pi com el de la foto,  també té una altra virtut: És molt curt. Al cap de no res la mateixa via passa a dir-se Passeig del Grèvol. Anirem seguint aquest passeig fins que al cap de pocs metres, just a l'alçada d’una parada de bus, veureu que en surt un trencant a mà esquerra: El passatge del Grèvol. Cal agafar-lo. Aneu tirant per aquí: (continua sent un camí asfaltat/encimentat) que discorre entre cases i casetes, i que es converteix al cap d’uns pocs metres en el carrer de l’Alazea. Es tracta d’anar seguint aquest camí que es va enfilant amunt.

Un cop hem deixat les cases, i després d’una recta força empinada veureu que a mà esquerra en surt un trencant de terra que ens marca el camí per anar al Pujol de Can Castellví. Agafeu-lo:

Aquesta nova ruta degudament marcada ens porta cap al punt més alt d'aquesta CAT de Setmana, al costat del Turó/Pujol de Can Castellví. Veureu com en canviar de vessant ens canvia una mica el paisatge – aquí hi vam veure el quart pica-soques del dia - i com de seguida arribem a un nou trencant a mà esquerra. És el que ens porta al tram final i que també agafarem: el Camí de Can Pasqual. 


Ara anirem tirant vessant avall: al fons ja no hi tenim el Vallès, sinó que hi veiem el Baix Llobregat i el Barcelonès.


EL CAMÍ DE CAN PASQUAL

Aquest darrer tros, de color blau al mapa, no està d'orgues: és força recte, sempre de baixada i ens porta de nou al camí de Can Llevallol, molt a prop d’on hem començat la ruta. És un quilòmetre i mig per fer tot xino-xano, ens uns 20 minuts, i és també el tram més estret d’aquesta proposta de CAT de Setmana. Veureu que bona part del trajecte circula entre maquis, roures, alzines petits amb aglans immensos, alzines grans, i altres espècies que viuen còmodes a la banda soleia de la muntanya. 


🙉 ATENCIÓ: Apunt sensorial: 

El cert és que sorprèn la varietat d’espècies que anem veient: atzavares, pins, roures, boixos, garric, maquis, espàrrecs, fonoll... i també torres d’alta tensió, perquè com descobrireu fent aquest tram final, part del recorregut coincideix amb algunes torres elèctriques, com mostra l'animació GIF de sota, agafada a mig camí de Can Pasqual. Si hi pareu bé l’orella, sentireu perfectament el brunzit dels 10 mil volts que hi circulen... (Si, ens hem inventat la xifra, ho reconeixem, no en sabem el voltatge exacte :-) ⚡


Un cop al capdavall, quan arribem de nou al camí de Llavallol, cal girar a la dreta i repetir, en sentit invers, una part del tram inicial fins arribar de nou a l’aparcament. (Un quartet d’hora i un quilòmetre de recorregut).  




I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

Com sempre, uns links d'interes i un BONUS TRACK: un "divertimento" visual:





Divertimento visual:

Les dues fotografies de sota estan agafades amb només 10 dies de diferència, i uns pocs quilometres de distància. La primera mostra a primer pla la fàbrica abandonada de Can Llevallol - la que ens creuem al principi de la ruta - i molt al fons s'hi veu el Tibidabo en què fins i tot s'hi intueix alguna de les atraccions que sobresurten pel darrere, com la noria. 


Doncs bé, la segona foto està agafada des de la noria del Tibidabo, mirant cap a la fàbrica de Can Llevallol, que evidentment es veu molt petita, per bé que la podem reconeixer amb l'ajut de la fletxa que hem afegit a la imatge. I és que, el CAT de Setmana és liquid, polièdric i versàtil, com el món que ens envolta:



Bon CAT de Setmana!!
Gerard López i Fageda

Cap comentari:

Publica un comentari

😺 Et cal algun detall més?
😺 Hi trobes a faltar alguna dada rellevant?
😺 Has detectat algun error?
😺 Has quedat extasiat/ada?
😺 O simplement hi vols dir la teva?

🙈 No et tallis. Diga-hi la teva a l'espai de comentaris.


____________________________________________________

⛪ L'ESTAMPA del CAT de Setmana: El riu Ges

😸 Comarca: Osona
😺 Data: Juny 2020

Racons d'un fidel afluent del Ter

Racons d'un fidel afluent del Ter
Entre Sant Vicenç i Torelló, el riu Ges (afluent del Ter) ofereix estampes com aquesta, amb el permís d'un bon juny plujós. Clica sobre l'aigua i descobreix un CAT de Setmana resseguint el Ges per Forat Micó fins a Vidrà
____________________________________________________

Una del CAT de Setmana a Instagram:

View this post on Instagram

Salt del molí de Salgueda �� Juny 2020

A post shared by CAT de Setmana (@catdesetmana) on

____________________________________________________