APUNTS PREVIS: QUATRE DADES I ALGUNES IMPRESSIONS D'UTILITAT PER MOURE'S PER ISLÀNDIA:
APUNTS SOBRE L'IDIOMA:
Sobre l'Islandès:
No cal dir que no s'entén un borrall. A menys que parleu el Norueg. De fet, l'Islandès és un noruec original, menys corrumput, semblant al noruec que es parlava centenars d'anys enrere. Salvant les distàncies, el que ha passat amb el català del Principat i el de les Balears, per bé que en el cas islandès les dues llengües es van distanciar molt a partir del Segle XV.
Un cambrer de Vík (Ruta 4) ens va explicar per exemple, que "gràcies" en islandès es diu "takk". El mateix que un any abans ens havia dit un cambrer d'Invik, a Noruega: que en noruec, "gràcies" es diu "takk".
És una llengua amb declinacions que ajunta mots i crea paraules compostes llargues que sonen i es veuen complicades. "Vatn" vol dir "aigua", i també vol dir "llac". "Jökull" vol dir glacera. Són dues paraules que trobareu sovint. Si les ajuntem, ens surt Vatnajökull, o sigui, la glacera del llac, el parc natural més gran i l'extensió de gel i neu perpetua més extensa d'Islàndia (Ruta 4)
Una altra paraula que trobareu sovint en els retols de carretera és "-kirkja", enganxada al final d'un nom propi. "Kirkja" vol dir església, i per exemple, un cartell amb la paraula "Reyniskirkja" vol dir "Esglesia de Reynis" (Ruta 4)
Un altre cas: "foss" vol dir "cascada o salt d'aigua". Ho trobareu sovint perquè moltes atraccions de l'illa són això: cascades i salts d'aigua impressionants. Un exemple: la cascada de Skógafoss (Ruta 4), o més cap al Nord i situant-nos al riu Ólfusá, la Gullfoss o Cascada d'or (en islandès Or és Gull), coneguda com a Gullfoss (Ruta 3, GIF de la dreta). Ah i una última que us sonarà: La paraula catalana "Guèiser" ve de la localitat islandesa de "Geysir" on hi ha... Guèisers. És una de les seves aportacions al nostre vocabulari, com "Fiord" (Fjord).
Un cambrer de Vík (Ruta 4) ens va explicar per exemple, que "gràcies" en islandès es diu "takk". El mateix que un any abans ens havia dit un cambrer d'Invik, a Noruega: que en noruec, "gràcies" es diu "takk".
És una llengua amb declinacions que ajunta mots i crea paraules compostes llargues que sonen i es veuen complicades. "Vatn" vol dir "aigua", i també vol dir "llac". "Jökull" vol dir glacera. Són dues paraules que trobareu sovint. Si les ajuntem, ens surt Vatnajökull, o sigui, la glacera del llac, el parc natural més gran i l'extensió de gel i neu perpetua més extensa d'Islàndia (Ruta 4)Una altra paraula que trobareu sovint en els retols de carretera és "-kirkja", enganxada al final d'un nom propi. "Kirkja" vol dir església, i per exemple, un cartell amb la paraula "Reyniskirkja" vol dir "Esglesia de Reynis" (Ruta 4)
Un altre cas: "foss" vol dir "cascada o salt d'aigua". Ho trobareu sovint perquè moltes atraccions de l'illa són això: cascades i salts d'aigua impressionants. Un exemple: la cascada de Skógafoss (Ruta 4), o més cap al Nord i situant-nos al riu Ólfusá, la Gullfoss o Cascada d'or (en islandès Or és Gull), coneguda com a Gullfoss (Ruta 3, GIF de la dreta). Ah i una última que us sonarà: La paraula catalana "Guèiser" ve de la localitat islandesa de "Geysir" on hi ha... Guèisers. És una de les seves aportacions al nostre vocabulari, com "Fiord" (Fjord).
I encara, un altre exemple: La paraula "carrer" en islandès és "gata" o "vegur" o "braut" per això ho veureu sovint en molts cartells, també al final de llargues paraules, com mostra la fotografia de la dreta d'aquest rètol de la capital (Ruta 5).
Sobre l'Anglès:
No cal dir que, sort n'hi ha de la llengua franca del S.XXI: Amb l'anglès pots anar sense patir per qualsevol racó turístic i no tant turístic d'Islàndia. El seu nivell d'anglès és bo, com passa al conjunt dels països escandinaus. De tota manera, entre ells parlen la seva llengua.
Sobre el Català:
No el parla ni Deu, evidentment. Però si hi aneu a l'estiu, sentireu parlar català molt. I quan diem molt, volem dir molt. En el moment de fer aquest CAT d'Escapada (estiu 2018) sentir parlar català era una constant per la gran quantitat de catalans que visitaven l'illa. Cada dia, 4 o 5 converses en català arribaven a les nostres orelles. (Per cert, que més d'una discutint-se entre ells).
APUNTS SOBRE LA MONEDA I DOCUMENTS
Islàndia forma part de l'EFTA, l'Associació Europa de Lliure Comerç que potser us sonarà perquè és una de les opcions que apunta l'independentisme català per a una Catalunya independent que eventualment fos foragitada de la UE. L'entrada al país és molt fàcil (mostrar el passaport va ser un moment i no ens van demanar ben res) perquè Islàndia forma part de l'espai Schengen.
La moneda pròpia és la Corona Islandesa (ISK) que té el canvi així: 1.000 ISK = 8 Euros. Us ho posem amb un exemple de 1.000 Corones perquè allà els preus van així, al més pur estil de l'antiga lira italiana: Un Fish and Chips et pot costar 1.900 ISK, i un cafè amb llet, com mostra la fotografia de la dreta d'aquest bar de carretera de Vík (Ruta 4) et surt per 550 ISK, uns 4 Euros i mig. Ah, per cert, important: a Islàndia es pot pagar tot, tot, tot amb targeta de crèdit. Sempre i quant hi hagi calers, és clar.
La moneda pròpia és la Corona Islandesa (ISK) que té el canvi així: 1.000 ISK = 8 Euros. Us ho posem amb un exemple de 1.000 Corones perquè allà els preus van així, al més pur estil de l'antiga lira italiana: Un Fish and Chips et pot costar 1.900 ISK, i un cafè amb llet, com mostra la fotografia de la dreta d'aquest bar de carretera de Vík (Ruta 4) et surt per 550 ISK, uns 4 Euros i mig. Ah, per cert, important: a Islàndia es pot pagar tot, tot, tot amb targeta de crèdit. Sempre i quant hi hagi calers, és clar.
APUNTS AL VOLANT: CONDUIR PER ISLÀNDIA: PIANO PIANO A 90 Kms/hora...
Les nostres 5 rutes es poden fer amb un cotxe petitet, de rodes d'asfalt "normals". No cal recórrer a aquests casos extrems com aquest de la fotografia, excepte si us plantegeu anar pel centre de l'illa (que no és el nostre cas):
En conjunt no hi ha problema per fer-les amb cotxe petit, sempre i quant no et posis en una pista de muntanya amb molta pendent i sota la pluja, tal i com vam intentar fer per la carretera F-570 (ruta 2) per pujar al SnaefellJokull, (la muntanya de Jules Verne). No cal dir que vam fracassar i vam girar cua.
En tot cas avisem del que us podeu trobar quan de sobte, passeu de l'asfalt a la sorra: trams amb molts sots, trams amb grava que et pot impactar contra el cotxe si et creues un vehicle follat, o trams amb una grava tan gran que semblava el típic balast de les vies de tren. Fins i tot en un tram ens vam trobar una excavadora que estava aplanant la sorra de la carretera, i quan ja ens plantejàvem girar cua per aquestes obres inesperades, l'operari ens va demanar que ens esperessim i ell mateix ens va aplanar el terreny ad-hoc perquè poguessim continuar. Tot un detall per la carretera 360, la que dóna la volta al llac Dingvallavatn pel sud (Ruta 3).
El gran problema és, senzillament, que el paisatge és tant canviant i interessant, que costa molt no girar el cap i mirar l'entorn mentre estàs al volant. Et pot passar, per exemple, que circules tranquilament per la carretera 1, i et trobes una glacera de cara: (Ruta 4):
Per sort, les carreteres que farem no són gaire complicades ni plenes de revolts, i es pot anar combinant la conducció amb la bella tasca de fer el fer el badoc. Ah, per cert, es condueix per la dreta, com a Catalunya.
🙉ATENCIÓ -Apunt informatiu cebolleta:
En tot cas, important: si voleu fer fotos (i en voldreu fer cada dos per tres) no us pareu a la vora de la carretera. De seguida us trobareu algun trencant o espai habilitat per deixar el cotxe i prendre les imatges que volgueu. Sovint reconeixereu un punt d'interes perquè veureu un grup de cotxes aturats al costat de la carretera i gent fent fotos pels voltants. I és que, molts dels llocs visitables estan realment a prop de la carretera, ja ho veureu.
Per sort, les carreteres que farem no són gaire complicades ni plenes de revolts, i es pot anar combinant la conducció amb la bella tasca de fer el fer el badoc. Ah, per cert, es condueix per la dreta, com a Catalunya.
🙉ATENCIÓ -Apunt informatiu cebolleta:
En tot cas, important: si voleu fer fotos (i en voldreu fer cada dos per tres) no us pareu a la vora de la carretera. De seguida us trobareu algun trencant o espai habilitat per deixar el cotxe i prendre les imatges que volgueu. Sovint reconeixereu un punt d'interes perquè veureu un grup de cotxes aturats al costat de la carretera i gent fent fotos pels voltants. I és que, molts dels llocs visitables estan realment a prop de la carretera, ja ho veureu.
Els mesos d'estiu comprovareu que, més enllà de Reyjkavik, el 70 per cent dels vehicles que circulem pel país son/som guiris, molts dels quals orientals. Tots anem amunt i avall, amb la calma (a les principals rutes no es pot passar de 90 Kms/hora) ja sigui amb cotxes llogats, autocaravanes, pick-ups, furgonetes, autobusos, o fins i tot bus-hotels com aquest que venia des de Txèquia (Ruta 4)
Gasolineres:
Si esteu en carreteres més o menys principals (com és el cas de les nostres rutes) no heu de patir per la gasolina. Anireu trobant sempre benzineres. Les més habituals son de la marca N1, Olis, i Orkan. Nosaltres no vam deixar apurar mai més enllà de mig dipòsit, i no vam tenir cap problema. Això sí, omplir el diposit costa un cu.... i part de l'altre. El litre de 95 anava a unes 220 corones islandeses (ISK), o sigui, a 1,8 Euros, més o menys.
Si esteu en carreteres més o menys principals (com és el cas de les nostres rutes) no heu de patir per la gasolina. Anireu trobant sempre benzineres. Les més habituals son de la marca N1, Olis, i Orkan. Nosaltres no vam deixar apurar mai més enllà de mig dipòsit, i no vam tenir cap problema. Això sí, omplir el diposit costa un cu.... i part de l'altre. El litre de 95 anava a unes 220 corones islandeses (ISK), o sigui, a 1,8 Euros, més o menys.
Sovint fareu trams llargs, sense trencalls ni rotondes ni gaires cotxes. En aquests casos, que seran forces, un consell: poseu el CRUISE, marqueu la velocitat a 85/90 Kms hora i aneu gaudint del canviant paisatge que ens ofereix la carretera. De quin tipus de paisatge parlem? tot seguit us en mostrem tres exemples, amb la nostra nomenclatura de CAT d'Escapada:
⏯ Paisatge llunar-estuari de glacera (Ruta 4)
⏯ Paisatge llunar-estuari de glacera (Ruta 4)
⏯ Paisatge "emmoquetat" per herba arran de muntanya: (Ruta 2):
⏯ Paisatge molsós (Ruta 1, 3, 4)
Islàndia té les carreteres justes, sense grans pretensions viàries (a excepció de la capital) i això també s'aplica amb els ponts. Veureu que sovint els ponts són d'un sol carril, fins i tot a la via principal, la carretera 1. Aquí la qüestió és simple: si quan arribes al pont, tens cotxes de cara, t'esperes fins que acabin de passar. Quan acabin, després és el teu/vostre torn. El problema és que sovint el pont està elevat, i no veus si tens cotxes de cara fins que no ets ben bé a l'entrada del pont. Però bé, com comprovareu, el nivell de trànsit és baix (fins i tot a l'estiu) i amb calma s'acaba fent tot sense problemes. Ah, i sovint, quan creues el pont tens un altre premi visual, com aquest per la carretera 1 prop del Vatnajökull (Ruta 4)
APUNTS SOBRE EL CLIMA: TEMPERATURES
Islàndia no és excessivament freda. Evidentment no és Catalunya perquè ja mig estem al cercle polar, però l'illa "gaudeix" de corrents càlids de l'Atlàntic que no la castiguen severament. Això no vol dir, evidentment, que no acabi coberta de neu a l'hivern, i que calgui tallar carreteres, i que puguin arribar a -20 sota zero, però si us serveix d'exemple, la temperatura mitjana anual de Vík és d'uns 5 graus positius.
Ah, per últim, un detallet: Si fa sol, les fotografies guanyen molt, com ja haureu comprovat De totes maneres, el més habitual és enganxar dies amb el cel encapotat amb ullades de sol i estones de pluja fina.
APUNTS AMBIENTALS: ON SÓN ELS ARBRES?
Si us heu fixat en les fotografies exposades fins ara, a Islàndia hi ha de tot, molt variat, i molt repartit, excepte una cosa: boscos. Aquesta illa NO TÉ BOSCOS. Com a molt hi trobareu algunes arbredes petites amb bedolls endèmics, i algunes zones replantades amb altres espècies, com pins o avets. En el nostre cas, el més semblant a un bosc van ser aquestes dues extensions: la primera, una plantació d'avets al costat del volcà Kerið com mostra la fotografia de sobre, (Ruta 3), i aquesta altra arbreda enfilada a una muntanya al costat de la cascada de Skógafoss (Ruta 4) a la foto de sota:
I perquè no tenen boscos? per falta de pluja? Evidentment que no, perquè a Islàndia hi plou moltíssim. (a Vik hi cauen uns 7.000 mm. per any, mentre que a Vic no arriba als 700, així per fer-nos una idea). El motiu de tot plegat és senzill: Ara fa uns mil anys els vikings primerencs que hi van arribar es van carregar tots els arbres, que aleshores ocupaven el 40 per cent de l'illa. Ara en canvi, amb prou feines ocupen el 2 o 2,5 per cent del total.
Des de fa gairebé 100 anys s'estan fent replantacions, i s'han plantat milions d'arbres, però el nivell de creixement és desesperant: en uns 50 anys tot just s'ha augmentat la massa forestal mig punt percentual. El problema és que bona part del sòl no és gaire òptim (molts terrenys són pedregosos, d'altres són àcids...) i en molts casos abans cal un temps de preparació amb el creixement primer d'altres espècies.
 |
| El cabal dels rius, com el petit Ölfusá, demostra que a Islàndia hi plou, i molt (Ruta 3) |
⏯ Ruta 1: Peninsula de Reyjkanes, Sud-Oest: Keflavik, Midlina, Llac Blau, Reykjavik
⏯ Ruta 2: Peninsula de Snaefellsness, l'Oest de l'Illa: foques a la seva bola, l'arc de pedra a la costa d'Arnarstapi, la muntanya de Jules Verne, i la muntanya dels islandesos: Kirkjufell.
⏯ Ruta 2: Peninsula de Snaefellsness, l'Oest de l'Illa: foques a la seva bola, l'arc de pedra a la costa d'Arnarstapi, la muntanya de Jules Verne, i la muntanya dels islandesos: Kirkjufell.
