CAT de Setmana: 2018

Barcelona emboscada entre Can Cuiàs i el turó de Castellví (Collserola)

Aquesta sortida és telescòpica per una part més interior de la serra de Collserola, que circula pel terme municipal de Barcelona, però està molt a cavall del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Extensible com les antenes o les canyes de pescar que vas obrint per trossos. Al gust del consumidor. Pots fer-ne només un primer tram de mitja horeta, sumar-hi el segon de 15 minuts més i girar cua, o bé acabar de fer la resta i donar la volta.

🔀 Recorregut: 5,7 quilòmetres
🔝 Desnivell: 144 metres
🔄 Ruta circular en un 80 per cent
🔛 Data: 2018
🚲 Es pot fer també en bici: Sí

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: dumingu

Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):

😸 CAT de Setmana per Barcelona del Turó d'en Corts a St Pere Martir (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona pel pantà de Vallvidrera (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona pel camí del Salze (Collserola)
😸 CAT de Setmana pel Barcelonès/Baix Llobregat: la Creu d'Olorda (Collserola)

➔ En la seva màxima extensió, aquesta ruta és gairebé circular, la major part per pista ampla (també per algun tros de carrer asfaltat) que connecta diferents vessant de Collserola: va des de la Masia de Can Cuiàs, a la carretera de Molins (Vistes cap a la Torre de Collserola) fins al Passeig del Pi Forcat, a Vallvidrera (Vistes a la part vallesana), tot passant pel camí de Can Llevallol, pel costat del Turó/Pujol de can Castellví, i pel camí de Can Pasqual (Vistes al Baix Llobregat). En general, són pistes i caminets, gairebé sempre emboscats. Si la feu tota, us hi estareu una hora i mitja, aproximadament. Com sempre, depèn de si feu més o menys el badoc.

DE CAN CUIÀS AL MAS SAURÓ

Aquest primer tros, de color vermell al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, és molt planer i agradable. Són uns 25/30 minuts de passejada per recórrer uns 1.600 metres. Surt del costat de la carretera de Molins (BV-1468), just en un pàrquing a mà dreta venint de Barcelona, situat sota la masia de Can Cuiàs. Veureu que hi ha rètols amb plànols per fer-hi excursions i que a la banda esquerra, just sota la casa, en surt un camí separat per una cadena.

Si hi aneu en cap de setmana comprovareu empíricament que hi sol haver-hi molt caminaire i molt ciclista perquè és una pista ampla i planera, coneguda com el camí de can Llevallol: trams més descampats amb atzavares, trams de roures i alzines, i trams amb estampes del Tibidabo i la torre de Collserola. En una d’aquestes vistes, al cap d’uns 10 minuts de trajecte, ens crida l’atenció una petita nau abandonada a mà dreta:

🙉 Apunt històrico-cebolleta: L'aigua de Can Llevallol.

La nau és una antiga planta embotelladora de principis del S.XX, que aprofitava l’aigua de la font de la font de Can Llevallol, situada allà mateix. Quan els experts documentalistes del CAT de Setmana hi vam passar no teníem ni idea del que era, però després, un cop als quarters generals, ho vam buscar una mica, i vam trobar una referència en el blog TotBarcelona

Al cap d’uns minuts, entre les ziga-zagues pel mig del bosc, ens trobarem un trencant a mà esquerra, amb indicadors per anar cap al Pujol de Can Castellví. Si fem la ruta sencera, d’aquí a una horeta acabarem apareixent per aquí. De moment en prenem nota i anem tirant endavant, esquivant ciclistes, parelles de senyores explicant misèries dels fills, joves solitaris que entrenen per a alguna cursa inhumana, i famílies més o menys nombroses i/o escandaloses... fins que arribem al final del primer tram: el Mas Sauró.

DEL MAS SAURÓ AL PASSEIG DEL PI FORCAT

Quan arribem al mas Sauró, ens trobem un tram asfaltat amb una parada de bus de barri, i una residència. Veureu que podeu tirar avall i anar fins al pantà de Vallvidrera, que està a tocar (us pot interessar el CAT de Setmana pel pantà de Vallvidrera) o bé continuar per l’esquerra i connectar amb un altre pista forestal: el camí de Can Pebràs, una via tancada al trànsit, com mostra la fotografia de la dreta. Aquest segon tram, de color verd al mapa, són uns 15/20 minuts de caminada, per recórrer uns 1.000 metres. Veureu que la ruta discorre per una zona també boscosa, que ja és més propera a la vessant de Vallvidrera i les Planes (per entendre’ns: a la nostra dreta, uns metres més avall, hi ha la C-16 i els túnels de Vallvidrera).

Al cap de pocs metres de recorregut veureu que el camí es bifurca. Doncs bé, sapigueu que la nostra aposta és el camí de l’esquerra, que s’enfila i puja una mica de cota (fins ara hem estat molt ben acostumats per un camí gairebé planer al 100%). Com mostra la foto superior, aquest tram travessa un bosc molt 'net'. Hi ha alzines, pins i roures... però a diferència de molts boscos del país, aquí el sotabosc està molt “esbrossat”.

Al cap d’un quilòmetre, aproximadament, arribem al final d’aquest camí i del segon tram. Ens ho indicarà una cadena que, once again, separa la pista de l’asfalt. Hem arribat de nou a “la civilització”. Ara som en un carrer d’una zona urbanitzada: El passeig del Pi Forcat, una carretera/carrer de molts revolts amb cases a banda i banda, que s’enfila per la muntanya. I sí, comprovem que fins aquí també hi arriba el bus de barri de Barcelona.

DEL PASSEIG DEL PI FORCAT FINS AL TURÓ/PUJOL DE CAN CASTELLVÍ

Agafem el passeig del Pi Forcat per la nostra esquerra, de pujada. Ara passem pel tros menys interessant: Són uns 600 metres gairebé tots asfaltats, que ens polim amb un quart d’hora com a màxim. Al mapa hi surt de color gris i és el tros amb més desnivell de pujada.

Aquest carrer, a banda de tenir un pi com el de la foto, també té una altra virtut: És molt curt. Al cap de no res la mateixa via passa a dir-se Passeig del Grèvol. Anirem seguint aquest passeig fins que al cap de pocs metres, just a l'alçada d’una parada de bus, veureu que en surt un trencant a mà esquerra: El passatge del Grèvol. Cal agafar-lo. Aneu tirant per aquí: (continua sent un camí asfaltat/encimentat) que discorre entre cases i casetes, i que es converteix al cap d’uns pocs metres en el carrer de l’Alazea. Es tracta d’anar seguint aquest camí que es va enfilant amunt.

Un cop hem deixat les cases, i després d’una recta força empinada veureu que a mà esquerra en surt un trencant de terra que ens marca el camí per anar al Pujol de Can Castellví. Agafeu-lo:

Aquesta nova ruta degudament marcada ens porta cap al punt més alt d'aquesta CAT de Setmana, al costat del Turó/Pujol de Can Castellví. Veureu com en canviar de vessant ens canvia una mica el paisatge – aquí hi vam veure el quart pica-soques del dia - i com de seguida arribem a un nou trencant a mà esquerra. És el que ens porta al tram final i que també agafarem: el Camí de Can Pasqual.

Ara anirem tirant vessant avall: al fons ja no hi tenim el Vallès, sinó que hi veiem el Baix Llobregat i el Barcelonès.

EL CAMÍ DE CAN PASQUAL

Aquest darrer tros, de color blau al mapa, no està d'orgues: és força recte, sempre de baixada i ens porta de nou al camí de Can Llevallol, molt a prop d’on hem començat la ruta. És un quilòmetre i mig per fer tot xino-xano, ens uns 20 minuts, i és també el tram més estret d’aquesta proposta de CAT de Setmana. Veureu que bona part del trajecte circula entre maquis, roures, alzines petits amb aglans immensos, alzines grans, i altres espècies que viuen còmodes a la banda soleia de la muntanya.

🙉 ATENCIÓ: Apunt sensorial:

El cert és que sorprèn la varietat d’espècies que anem veient: atzavares, pins, roures, boixos, garric, maquis, espàrrecs, fonoll... i també torres d’alta tensió, perquè com descobrireu fent aquest tram final, part del recorregut coincideix amb algunes torres elèctriques, com mostra l'animació GIF de sota, agafada a mig camí de Can Pasqual. Si hi pareu bé l’orella, sentireu perfectament el brunzit dels 10 mil volts que hi circulen... (Si, ens hem inventat la xifra, ho reconeixem, no en sabem el voltatge exacte :-) ⚡

Un cop al capdavall, quan arribem de nou al camí de Llavallol, cal girar a la dreta i repetir, en sentit invers, una part del tram inicial fins arribar de nou a l’aparcament. (Un quartet d’hora i un quilòmetre de recorregut).

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

Com sempre, uns links d'interes i un BONUS TRACK: un "divertimento" visual:

Enllaç al blog TOT Barcelona sobre l'antiga planta de Can Llevallol

Enllaç sobre la font de Can Llevallol

Enllaç sobre el primer tram d'aquest CAT de Setmana, a la web de la Diputació de Barcelona

Divertimento visual:

Les dues fotografies de sota estan agafades amb només 10 dies de diferència, i uns pocs quilometres de distància. La primera mostra a primer pla la fàbrica abandonada de Can Llevallol - la que ens creuem al principi de la ruta - i molt al fons s'hi veu el Tibidabo en què fins i tot s'hi intueix alguna de les atraccions que sobresurten pel darrere, com la noria.

Doncs bé, la segona foto està agafada des de la noria del Tibidabo, mirant cap a la fàbrica de Can Llevallol, que evidentment es veu molt petita, per bé que la podem reconeixer amb l'ajut de la fletxa que hem afegit a la imatge. I és que, el CAT de Setmana és liquid, polièdric i versàtil, com el món que ens envolta:

Bon CAT de Setmana!!

Gerard López i Fageda

CAT d'Escapada a Islàndia: 5 Rutes en 7 dies (estiu 2018)

ENTRE VIC I VÍK ...

... hi ha una diferència de 2.800 quilòmetres, que acaben en una illa mig situada al cercle polar àrtic, de 100 mil kilòmetres quadrats (3 vegades Catalunya) i uns 350.000 habitants, de nom Islàndia. És un territori amb forta activitat volcànica, partit per les plaques tectòniques americana i euro-asiàtica, i amb uns al·licients naturals únics:

Aquest CAT d'Escapada per Islàndia porta per nom de Vic a Vík, per fer un petit joc de paraules: Sortida simbòlica des de la capital d'Osona, Vic, i arribada simbòlica a la petita ciutat de Vík, al Sud d'Islàndia. (El seu nom complert és Vík i Mirdal, i és dels pocs topònims islandesos que és fàcil de pronunciar per a un català)

Vic té 43 mil habitants, situada a les comarques centrals de Catalunya

Vík té 300 habitants i és la població situada més al Sud de tota l'illa. Va creixent fort per l'impacte del turisme. A l'estiu pot acollir fins a 2.500/3.000 visitants, deu vegades la seva població.

Vic té el volcà més proper a la Garrotxa, a uns 37 quilòmetres en línia recta com per exemple el volcà Croscat, que va entrar en erupció per últim cop fa 14.000 anys.

Vík té el volcà més proper a uns 25 quilòmetres, a la glacera de Myrdalsjökull: el volcà Katla. Ben a prop hi té també el volcà Eyjafjalla que potser recordareu: és el que va entrar en erupció per últim cop el 2010 (el que va fer tanta fumera que va obligar a tancar mig espai aeri europeu). Pel que fa al Katla - el que realment és un risc per a Vík i la seva gent - l'últim cop que va "actuar" va ser el 2018 i va ser bastant "impactant". Diuen que aviat entrarà en erupció per dos motius: sol esclatar dos cops cada 100 anys, i sol fer-ho també poc després que el seu col·lega, l'Eyjafjalla, ho faci (com ja va fer el 2010)... tic-tac...

Aquesta entrada és la primera proposta del CAT de Setmana que va més enllà d'una excursió/sortida per Catalunya: És el primer CAT d'Escapada, o sigui, la primera proposta de viatge de diversos dies (una setmaneta) fora del país. Hem triat Islàndia perquè ens ha semblat, en comparació amb d'altres indrets, i per dir-ho en quatre paraules:

ES-PA-TER-RANT

La proposta no és la clàssica volta a l'illa per la Carretera 1, sinó un seguit de sortides amb base a la capital Reykjavik per optimitzar The Very Best of Iceland. Això no vol dir que no fem quilòmetres eh? més o menys compteu fer-ne uns 1.400/1.500 mínim.

En total doncs, aquest CAT d'Escapada per Islàndia us planteja 5 rutes, una per dia, a excepció de la més llarga, de tres dies i dues nits fora: la traca final que ens porta - tot passant per Vík- fins a la Llacuna de la glacera, segurament un dels punts més espectaculars d'aquest CAT d'Escapada. Apunteu-vos aquest nom: Jökulsárlón, la llacuna de la Glacera. Potser us costarà recordar-ne el nom, però segur que no n'oblidareu les imatges. Ni de la llacuna, ni de la platja on desemboca (Ruta 4):

Com tampoc les platges de sorra negre volcànica al voltant de Vik (Ruta 4):

Tot seguit, teniu les 5 rutes que us proposem al CAT de Setmana. Si hi cliqueu, hi aneu directament. Però us animem, primer, a llegir els consells i impressions de més avall, i que segur que us ajudaran a gaudir d'aquest CAT d'Escapada per Islàndia:

⏯ Ruta 1: Peninsula de Reyjkanes, Sud-Oest: Keflavík, Midlina, Llac Blau, Reykjavík

⏯ Ruta 2: Peninsula Snaefellsness, l'Oest de l'Illa: foques a la seva bola, l'arc d'Arnarstapi, Snaefell (la muntanya de Jules Verne), i Kirkjufell

⏯ Rua 3: Clàssic de l'anell d'or: Parc natural de Thingvellir, Geysir, Gullfoss, Kerið i Selfoss

⏯ Ruta 4: (Tres dies, dues nits fora): Vik, glaceres i llacunes de Fjallsárlón, de Jökulsárlón (la llacuna de la Glacera), de Sólheimajökull i les cascades de Skogafoss i Seljalandsfoss

⏯ Ruta 5: Volteta relaxant per Reykjavík i cap a casa

APUNTS PREVIS:

DADES I IMPRESSIONS D'UTILITAT PER ISLÀNDIA:

🔽Apunts de l'idioma: 4 mots orientatius

🔽Apunts de conducció: 4 consells xino-xano al volant

🔽Apunts ambientals: 4 arbres i gràcies

Més informació »

Barcelonès/Baix Llobregat fins a la Creu d'Olorda i la Pedrera dels ocells (Collserola)

Heus aquí una sortida breu, per fer gana i un raconet per després anar a dinar o esmorzar: enfilar el Puig d’Olorda, on hi ha la creu del Puig d’Olorda, des de l’ermita de Santa Creu d’Olorda.

🔀 Recorregut: 2,4 quilòmetres

🔝 Desnivell: 105 metres

🔄 Ruta Circular

🔛 Data: 2018

🚲 Es pot fer també en bici: Si

🔁 CAT de Setmana amb Wikiloc: No

🔁🔁 Rutes Wikiloc similars: EliziR

Altres CAT de Setmana vinculats (cliqueu l'enllaç per anar-hi):

😸 CAT de Setmana per Barcelona: el Passeig de les Aigues (Collserola)
😸 CAT de Setmana per Barcelona: de Can Cuiàs al Turó de Castellví (Collserola)

➔ Sortida per fer en parella, amb la família, els amics, o en solitari. No té secret ni dificultat. És una sortida metropolitana, encara al Parc de Collserola, per la banda del Baix Llobregat, just en un punt que està a cavall de tres municipis. Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Barcelona. A grans trets, pujarem un petit cim que ens donarà una perspectiva poc habitual: el tram final del Llobregat just a sobre de Molins de Rei i Sant Feliu: Riu Llobregat, carreteres, autopistes, fàbriques, autopistes, ferrocarrils, i horts, amb el mar i l’ampliació del Port de Barcelona de fons.

En realitat pujarem la muntanya que hi ha sobre una de les imatges que molta gent té al cap quan passa a 100 per hora per la B-23 o per l’A2: la fàbrica abandonada de ciment que es veu enfilada just per sobre de Molins de Rei.

El punt de sortida és l’ermita de Santa Creu d’Olorda. S’hi pot pujar des del Baix Llobregat, des de Sant Feliu (carretera de Sanson), des de Molins i també des de Barcelona. Si veniu de la capital, cal agafar la carretera de Vallvidrera i just abans d’arribar a dalt, agafar un trencant a mà esquerra (La famosa BV-1468) que ja indica Molins de Rei. Continueu per aquí uns 6 quilometres (10 minuts en cotxe) i arribareu a l’ermita. Busqueu lloc per aparcar i deixeu el cotxe on pugueu. Segons a quina hora hi aneu, ja ho trobareu ple de gent: canalla jugant, algú fent barbacoes, d’altres prenent alguna cerveseta... és un punt de lleure amb restaurants, i punt de sortida d'aquest CAT de Setmana.

RUTA CIRCULAR

La ruta comença i acaba al mateix punt. És circular. Surt del mateix pàrquing, amb un camí molt ample amb un cartell ben clar. Fixeu-vos que només de sortir, a mà dreta s’hi veu un caminet que s’enfila muntanya amunt. Doncs bé, Per aquí és on sortirem novament un cop acabem aquesta ruta circular. (Ruta que evidentment podeu fer del revés si comenceu a enfilar per aquí).

Aquí comencem a caminar, a ma dreta, el camí per on sortirem quan tornem.

Aquest primer tram coincideix amb la “carretera de Sanson” És camí planer, ample, agradable i força transitat. Al cap d’una estona veureu que el camí es bifurca. Cap a l’esquerra, muntanya avall, hi continua la carretera de Sanson per anar cap a Sant Feliu, que NO agafarem. (A menys que volguem fer una escapada per veure la fàbrica abandonada de més a prop). Continuarem pel camí de la dreta per la muntanya. Poc després passem pel costat d’unes basses que ens queden a mà dreta – quan hi anem nosaltres, a l’hivern de 2018, estan força plenes d’aigua i amb capgrossos – mentre que a mà esquerra ens queden vistes al Baix Llobregat:

A primer pla, a sota, ens queda la fàbrica que solem veure sempre enfiada des de les autopistes de baix, quan fem cues per entrar a Barcelona, o al revés, quan tenim la calçada neta però no podem passar de 80 encara que no hi hagi ni Deu. Al cap d’uns metres, veureu que el camí es bifurca novament. Nosaltres, cap a la dreta, per enfilar el petit cim. Quatre ziga zagues i de seguida sereu a dalt. El primer que veureu: una torre de vigilància d’incendis forestals, unes roques, i una creu:

El cim, vist a contrallum a pocs metres d'arribar-hi.

Les vistes permeten veure cap al Llobregat, però també cap a Collserola: la perspectiva de Barcelona i la muntanya és força angulada, de manera que alguns elements costen una mica més de situar. Per sort, el dia que hi vam pujar ens vam trobar un “savi desconegut”, un d’aquells senyors que, literalment, ho coneixen tot: com es reconeix el Tibidabo des d’aquest punt on ens trobem, quan es va construir, on queda Sant Cugat, quina és la llera nova i la llera vella del Llobregat, d’on són els constructors Hutchison que han fet l’ampliació del port, quin tipus de carbó treien de les mines d’Ogassa al Ripollès... tot, tot, tot.

El camí de tornada, mrant cap al Nord. Al fons: el perfil de Monserrat i de la Mola

De tornada, hem de refer un tros de camí. No massa, i al cap d’uns metres agafar un caminet a la dreta per continuar la ruta circular. Aquí tindreu les vistes cap al Nord: Montserrat, el Vallès Occidental, la Mola... i més a la vora unes formacions més terroses, per on també s’hi escapen multiples caminets i desnivells, com mostra la foto de sobre.

TRAM FINAL AMB SORPRESA

Quan ja arribem al final -i ja sentim de nou el xarrabascat de la zona d’esbarjo on hem aparcat el cotxe – veiem a mà esquerra que estem situats sobre un petit barranc. Vigileu si teniu vertígen. El desnivell no és res de l'altre mon, però no hi ha cap protecció. A baix, un petit mirador pensat per mirar cap on som nosaltres, i al fons, unes basses d'aigües amb colors una mica sospitosos:

Vista de les basses des de dalt del barranc.

En realitat, aquest barranc és artificial. Es una antiga pedrera, un tros de muntanya “esborrada” per l'home, una "neteja" que ens permet veure, just davant, l’ermita de la Creu d’Olorda – des d’aquí es veu com està força feta pols – i just a sota mateix, sota el barranc, unes basses d’aigua amb colors, diguem-ne, ferruguinosos.

Què serà serà... ? Ho descobrim al cap d’una estona, quan arribem al final del trajecte. De fet, arribar fins al final ja és qüestió de pocs minuts.

Quan ja estem a punt d'acabar la caminada se'ns presenta aquesta perspectiva de l'ermita.

LA NEGRA I CURIOSA PEDRERA DELS OCELLS

Un cop acabat el recorregut, i abans de fer una merescudíssima cervesa/coke/aigua de litines/schewppes/Nordic Mist o el que vulgueu, feu una cosa: des del mateix pàrquing, agafeu el camí que porta cap al restaurant de la masia Can Portell. Només d’agafar aquesta carretera – als migdies dels caps de setmana hi ha molt cotxe aparcat - veureu a mà esquerra un petit accés al mirador que abans veiem des de dalt.

Tal i com es veu a les fotografies: Des del mirador veiem el forat que l'home ha fet a la muntanya, i el barranc d’on abans érem al capdamunt (des d’aquí descobrireu que la pedra del barranc és ben negra).

En realitat, aquest tros de muntanya “esborrada” per l’home havia estat una antiga pedrera i també una antiga mina des d’on s’hi extreia betum i que es va acabar excavant a cel obert.

Imatge del barranc, amb la pedra negre. Abans erem just a dalt

MUNTANYA BEN APROFITADA

Això explica que aquesta part de la muntanya estigui esborrada i sembli un espai similar a un teatre grec. De fet, la forma d’arc va fer plantejar que l’espai es convertís en un teatre a l’aire lliure. Però no va tirar endavant. Ara l’espai és una espècie de reserva natural, amb força aigua.

I ja està, ja ho tindríem. Això és tot.

Fins aquí aquesta ruta que inclou un munt de curiositats, descobertes inesperades, vistes poc habituals per a molts, i una oxigenació ràpida per als que visquin “en el mundanal ruido” i desitgin una desconnexió express.

Com sempre, per acabar quatre dades:

-El cim està a uns 450 metres d’alçada i la durada de l’excursió, una horeta curta. Sempre depèn de l’estona que us quedeu fent el badoc dalt del puig.

-Si voleu menjar alguna cosa: a la mateixa zona de l’ermita hi ha establiments amb taules i terrasses a l'aire lliure, i prop d’allà també hi ha restaurants. En alguns casos però, com a Can Portell, val més que abans hi truqueu perquè sempre ho tenen ple. Sembla que des d'alguns dels menjadors tenen unes vistes molt atractives de l'entorn.